En les darreres setmanes la política nacional ha donat tantes voltes que un ja no sap on es troba. I esperau per les que vindran. Fa poc més d’un mes, abans de les eleccions gallegues, el lideratge de Feijóo es començava a posar en qüestió. Alguns sectors del PP fins i tot van posar a escalfar a la banda Ayuso, però al final van retenir la majoria absoluta i la presidenta madrilenya va tornar a la banqueta.
Els dies següents tot van ser flors i violes per a Feijóo. A la desfeta del PSOE a Galícia, es va sumar que Sánchez i els seus socis no es posaven d’acord amb l’amnistia i després esclatà el cas Koldo. Quan més malament ho passaven els socialistes, l’amnistia i la seva aprovació (qui ho havia de dir) fou un bàlsam i més tard va esclatar l’escàndol de la parella d’Ayuso, allunyant el focus de la corrupció per apuntar el PP. I així esteim. Amb un Feijóo reforçat en el seu partit, una Ayuso en hores baixes i un Sánchez que ha tornat a aplicar el seu manual de resistència.
D’aquí a un mes hi ha eleccions basques, en manco de dos les catalanes i en tres les europees. El PP a les dues primeres hi pinta poc, i per tant hi té poc a perdre, per una qüestió de baixes expectatives. El que pugui guanyar o perdre Feijóo dependrà bàsicament del que pugui perdre o guanyar Sánchez.
El PSOE arriba fort en aquests comicis. En el cas del País Basc pot ser la força determinant per donar govern a uns o altres. I a les catalanes, fent valer l’amnistia i la reconciliació, les enquestes apunten que pot guanyar les eleccions. El problema per a Sánchez pot venir bàsicament d’un cert èxit electoral a Euskadi i Catalunya. Si dona la Lehendakaritza al PNB pot molestar el seu soci de Bildu, i si fa pujar els abertzales al poder, qui es pot enrabiar és el PNB. I a Catalunya, en funció dels resultats, també pot perdre algun o els dos socis, més quan l’amnistia ja serà aprovada definitivament i, per tant, no hi haurà tanta necessitat de mantenir un govern del PSOE a Espanya. Amb tot, Sánchez se la juga fort, ja que si vol esgotar la legislatura els necessita a tots (PNB, Bildu, ERC i Junts). Però també és ver que estem xerrant de Pedro Sánchez, i que de moment ho ha aconseguit.
