L’autora d’aquest fragment, és una novel·lista i autora teatral, una dona moderna. Aquest fragment, no té res de novel·la ni d’obra dramàtica, és un capítol autobiogràfic referent als primers anys de la postguerra Espanyola. El seu estil és d’una perfecta naturalitat dins una correcció pròpia de persona molt culta, una mica discrepant del purisme o rigor gramatical excessiu. Comença aquesta narració en pròpia persona.
«En aquests anys 40, jo gravava vidre. No vaig emprendre aquella feina amb una clara consciència de protesta a tota activitat intel·lectual, però el cert és, que em vaig posar a gravar vidre i no a escriure. L’ofici el sabia d’abans, és clar, el meu pare havia volgut que tinguéssim una carrera i un ofici. Ell, que havia abandonat l’ofici familiar per posar-se a escriure, just que la mort del seu pare l’havia alliberat de l’obediència, però sempre havia conservat un gran respecte per la menestralia dels oficis.
LES ARRELS I RESPECTE PELS OFICIS
En Pau Company, el meu avi, era cisteller, quan el negoci va prosperar, va abandonar el barri de Santa Maria del Mar i es va instal·lar a la Rambla. Parar botiga era la fita de tot bon menestral, i l’avi Pau devia pensar que deixava el seu fill endreçat per tota la vida. Al meu pare li faltà temps per abandonar la botiga i dedicar-se a la vida intel·lectual amb aquell fervor dels autodidactes. L’àvia es va ocupar del taller, de la botiga i dels proveïments a l’engròs. El pèndol del negoci ja declinat el va heretar la meva mare. El client més important que teníem era la Companyia Transatlàntica, i recordo la festa que era pel meu germà i per a mi l’anada al port les corredisses pel vaixell, mentre la meva mare anotava la comanda del majordom de bord.
El meu pare ja no va fer mai més cistells, només per la festa de Rams feia una palma barroca i luxosa, que engalanava la botiga fins el dia abans de la benedicció. També va introduir l’art de fer cistells a l’escola Motessori, amb els primers pedagogs barcelonins que preconitzaven l’Escola-Taller.
L’OFICI DE GRAVAR VIDRE
Cap a l’any 31 o 32 es va fundar l’Escola Massana. Allà vaig aprendre a gravar vidre, amb la roda d’aram, l’esmeril i la roda de granit. Cap a l’any 40, com deia en el començament d’aquesta narració, vaig traslladar el meu taller a l’entresol de laRambla.
En Joaquim Carreres em va fer un préstec de tres mill pessetes i em vaig comprar un torn als encants, un motor de mig cavall, unes quantes moles i l’aram per fer les rodes. El vidre era més difícil de trobar i m’havia de conhortar amb mig cristall. El gust d'endiumenjar de l’època em va ajudar, i em vaig fer un tip de decorar gerros, cristalleries, jocs de tocador, cornucòpies i fins vidres de vidriera. Quan se m’acabava la imaginació, calcava vasos hel·lènics, frisos egipcis i mosaics pompeians. La cosa més pesada era haver de fer dotze copes d’aigua, dotze copes de vi i dotze copes de licor exactament iguals. Es varen posar de moda les copes de conyac napoleó. Gravar la N amb la coroneta damunt, va rebel·lar la meva poca simpatia, per aquell geni de les batalles.
Fou l’hivern del gran fred, del 40-41. Un hivern fred i gris de fosc. Fou l’hiven dels múltiples i variats negocis, també. Es fabricaven tota mena de succedanis i prosperaven els inversemblants negocis. La pobresa era un mal símptoma, gairebé una malèvola actitud política, una mena de malsà refús de l’estil victoriós.
D’acord amb els temps, l’art és imperial; la poesia, garcilasista; la novel·la moralitzadora. L’esquema d’un art moral farà més estralls que la mateixa censura, marcarà la visió crítica d’una manera profunda; en poesia i en novel·la, moraleja.
A poc a poc, com era lògic, es va anar apagant el timbre heroic i va anar quedant, una vibració que és propagava d’un poeta a l’altre, una obsessió d’elegància purament ornamental plena de flors i acolorida. Aquesta era la literatura que més fàcilment podies llegir si en tenies ganes».
Açò, és el fragment de Maria-Aurèlia Capmany, poques dificultats trobaran els llegidors en aquesta prosa. Molt encertada pels nostres temps actuals. Fins un altre dia.
