TW

Per Setmana Santa encara hi ha el costum a Menorca, i segurament a molts altres llocs, que els adolescents i els més joves vagin a fer quatre dies a xalets. A molts pares no els fa gens de gràcia quan és el seu fill qui hi va, perquè ja se sap que d’allà no surt ni el ‘tato’ sense haver begut. Sobretot si els fills no són ni majors d’edat. Un costum, per jo, del segle passat, obsolet, i que en el context d’informació i prevenció de la salut ja s’hauria d’haver superat.

Llegia aquests dies els efectes de l’alcohol en el cervell dels adolescents... Amb conseqüències que desconeixen encara avui molts pares. A més, veig certa permissivitat entre alguns progenitors, i fins i tot he sentit comentaris del tipus: mentre no torni coma etílic... Que a jo em fan posar les mans al cap.

Aquests dies penso en una possible reflexió als adolescents. No sé si servirà de res. Explicar-los que beure altera les capacitats, la intel·ligència. I que, de fet, emborratxar-se és prendre una substància per ser una estona una persona amb les capacitats alterades, minvades. Beure per fer l’ase, en definitiva, en al·lusió a la campanya «No siguis ase», per prevenir el consum abusiu d’alcohol entre el jovent del Pla d’Addiccions i Drogodependències de la Conselleria de Salut.

Es podria explicar també que beure no et fa ni millor amic, ni millor parella, ni millor amant. I que qualsevol persona, en el fons, s’estima més disposar d’un amic o tenir una parella amb les seves capacitats al cent per cent, en comptes d’algú que no pot ni pensar bé, sota els efectes de l’alcohol. No sé si seria prou convincent.

Potser es podria afegir al discurs un enllaç a una pàgina de salut on es parla de forma clara dels perjudicis de l’excés d’alcohol en el cos i especialment en el cervell, i sobretot, en el cervell de l’adolescent. Si beuen, almenys, que estiguin ben informats, i que ho facin amb totes les conseqüències.

«El cervell dels adolescents és més vulnerable als efectes negatius de l’alcohol que el cervell d’un adult. El consum indegut d’alcohol durant l’adolescència pot alterar el desenvolupament del cervell, la qual cosa podria causar canvis perdurables en la seva estructura i funció».

Tant de bo en la meva adolescència hagués tingut corrents d’opinió favorables que m’haguessin pogut dissuadir de beure alcohol!

El consum d’alcohol d’aquesta manera desmesurada en l’adolescència té els dies comptats. És, com dic, obsolet, fruit d’una manca d’informació, tot i que aquesta està a l’abast. Una pràctica del segle passat, com ho era fumar al cotxe, i amb les finestres tancades, amb tota la família a dintre.

No crec que estigui permès d’aquí a uns quants anys. I em dol molt saber que encara hi ha una generació a qui li perjudicarà aquesta permissivitat, aquest fer els ulls grossos per part dels pares, de la societat i de les institucions que ho han de regular.

Aquests dies la campanya «No siguis ase» parlava que tots tenim una responsabilitat. L’administració, promocionant polítiques preventives i efectives. Els municipis, destinant recursos per promoure en oci saludable, atractiu i segur. Els organitzadors de festes, ideant formats en dispensació responsable de begudes alcohòliques. Els cossos de seguretat, fent complir la normativa. Els comerciants, no venent alcohol a menors. Els centres educatius, implementant programes preventius. Els centres de salut, detectant consum de risc. Els mitjans de comunicació, treballant la informació de manera rigorosa. Les famílies, en l’educació, control i supervisió. La majoria no en fa cas!