El pacifisme té ara més sentit que mai. Hi ha un risc evident d’escalada bèl·lica mundial. I fa por. La notícia sobre l’ús per part de l’OTAN del port de Maó com a base de referència permanent per fer parada logística sense demanar permís (com quan a les festes d’un poble aliè algú ens diu que podem passar per casa seva en qualsevol moment i sense avisar si tenim gana, set o...) ha despertat de nou el moviment pacifista a l’Illa. Que apareguin les pancartes només quan els conflictes són propers, quan hi ha la sensació que ens poden afectar directament, és habitual (millor açò que res), però ens deixa una mica en evidència. El pacifisme real només té sentit amb una visió constant i global.
Diverses fonts, a més d’una recent informació a «El Confidencial» que cita alts comandaments militars de l’Estat, expliquen que la nova situació és una qüestió diplomàtica, d’agilitat, de temps, de no deixar cada visita a Maó en mans de la resposta d’un funcionari. Es veu que algú ha avisat l’OTAN sobre com va l’administració pública espanyola. Si és així, i res no indica encara el contrari, no veurem grans desplegaments de recursos militars a la Base ni grans portaavions al port, en part perquè no hi caben. Tal vegada un portaavionetes... I el fet que hagin ignorat les autoritats civils en la decisió no pot sorprendre ningú, vistos els antecedents de Defensa amb el seu patrimoni a Menorca.
Així i tot, no fa gràcia ser a la llista de bases de l’OTAN, encara que sigui per a ús puntual, però aquesta por és un poc egoista. Raonable, però egoista. Pensar «si ataquen, millor a uns altres» és insolidari i ingenu. L’escalada bèl·lica, si arriba a aquest nivell que cap persona de bé desitja, ens afectarà atraquin o no fragates a Maó. Benvinguda aquesta reactivació del pacifisme a l’Illa, benvinguda la resistència activa a l’escalada bèl·lica, però la protesta no ha de ser només per una Menorca terra de pau, sinó per una Menorca a una Terra en pau. El pacifisme ocasional i localista, de ‘km 0’, no té massa sentit.
