- Sí, digui.
- Bon dia, que hi seria en Jaume?
- Sí. Qui el demana?
- Som en Bep, és que estam organitzant un sopar de sa quinta i el volia avisar.
- Ara el crit. És defora, que fa net ses persianes des carrer. Avui matí els hi ha donat una espolsada i en deu minuts ja ho tenia aclarit. M’ha sentit. Ara, amb un ribell d’aigua i mistol, quatre pedaços vells, un ribell d’aigo neta i un eixugador, passa vesta per vesta. No n’aprendrà mai.
- No fa falta, si per demà tornen donar aigo amb terra.
- Cada u a ca seva sap com es troba.
...
- Hola, Bep. Què hi ha de nou?
- Res, Jaume. Per cert, com tens ses persianes?
- Les tenc com un mirall. Estic de terra fins es nassos.
- Tu tens un estudi sobre es tema, un dia m’ho vas explicar.
- I tant. Sempre m’han agradat els nombres, sempre he estat un empirista. Recordes que em deien en Pitàgoras a escola? Allà on parlen es nombres que calli sa filosofia especulativa. Divendres, dissabte, diumenge. Tres dies seguits de ploure fang i no sabem encara quan acabarà. Ja ho saps, aquests vents del sud que duen el desert del Magreb fins a ses Illes Balears. El cel es posa marró i s’aire és feixuc. Si no plou, sa pols acaba per caure de manera imperceptible; si es mescla amb pluja cau de cop per disgust general i queda aferrada. Vaig aprofitar un dia per a preocupar-me pes tema i conèixer bé ses dimensions històriques des fenomen. Sa veritat és que no tenia res millor a fer. Naturalment, volia basar sa meva tesi en dades empíriques. Per això vaig garnar sa terrassa de casa i, només sa capa superficial de terra que es va desferrar (que això és un altre tema) va pesar 100 grams en una balança de precisió. Sa superfície de sa terrassa és de 30 m². O sigui que si Menorca té 70 milions de metres quadrats i els garnéssim tots, recolliríem 200.000 quilos de terra. Quants cops plou terra al cap d’un any? Posem una mitjana de 10 i ja tenim que anualment cauen sobre Menorca dos milions de quilos. Ara posem-li la perspectiva històrica. Quan es va formar Menorca. Posam-li vuitanta milions d’anys, a finals del període Cretaci o a principis de l’Era Terciària.
- Et veig venir i no ho pots comptar així, perquè llavors el nord d’Àfrica no era un desert, sinó una bella foresta.
- D’acord, Bep. Posem-hi només un milió d’anys. Ara, multiplica dos milions de quilos anuals per un milió d’anys. Igual, 2.000.000.000.000 de quilos. Ja ho sé, em diràs que som exagerat. Deixem-ho en la meitat 1.000.000.000.000 de quilos. Si un camió gros pot carregar 10.000 quilos, són un total de cent mil camionades de terra africana sobre Menorca. Està calculat que una tona ocupa 0,66 m³ de volum, per tant, estaríem parlant de 1.515.151.515 m³, que escampats sobre els 700 km² de superfície de Menorca ens donaria gairebé metre de capa de terra africana, centímetre amunt, centímetre avall, que ja m’he perdut. En conclusió, vivim sobre una superfície que no és nostra, que fins i tot és d’un altre continent.
Ring... Ring...
- Espera Bep, que em telefonen per s’altra línia. Digui,
- Bon dia, perdoni que m’immiscueixi en la seva intimitat. Els meus serveis d’intel·ligència m’han fet arribar la seva conversa i em veig obligat a intervenir. Deixi que em presenti, som el rei Mohamed VI, rei del Marroc però resident a París. Feta la presentació, li demanaré si em pot enviar el seu informe, ja que em servirà per reclamar a Felip VI, la marroquinitat de Menorca. Queda clar que és terra africana.
Ring... ring...
- Perdoni, rei del Marroc que viu a París, tenc una altra cridada. Vostè dirà.
- Sí. Em veig obligat a intervenir immediatament abans que es cometi una injustícia històrica. Com pot dir el Mohamed VI que Menorca viu sobre terra del Marroc? Quina base científica sustenta una teoria així? Segons els nostres meteoròlegs, la terra que arriba a Menorca s’aixeca als deserts del nord d’Alger. Si algú ha de reclamar Menorca és la República Democràtica Popular d’Algèria
- I vostè qui és?
- Jo som Abdelhaddjid Tabboune.
- També em té controlat el telèfon?
- Tot està controlat, amic meu. Ja no existeix la intimitat. Jo estic content que Menorca visqui sobre una capa de terra africana. Crec que hauríem de fer un agermanament, no debades, menorquins van ser els que van fundar Fort de l’Eau, menorquines eren les pedres mareses que traslladaven en vaixell per fer les cases d’Alger. Menorquina era l’àvia de Camus.
- Discrep. Menorca ha de ser del Marroc
- Discrep de la discrepància. Menorca ha de ser algeriana.
- Si em permeten, el que han de fer, idò, és venir a Menorca i ajudar-me a fer net ses persianes. Ara no em pengin! Serà possible! Bono, Bep, què em volies dir?
- Jaume, saps que et dic, que ja no record per què t’he cridat.
- Res, idò. Quan et vengui bé em tornes cridar i aprofitaré per explicar-te quants litres d’aigo hem gastat en el darrer milió d’anys per fer net sa terra que plou sobre Menorca.
