TW

El lector d’aquesta columna està informat de la condemna a un any de presó de l’exdiputat Juan Carlos Grau per un delicte de distribució de pornografia infantil. Haurà llegit que ha arribat a un pacte amb la Fiscalia per acceptar els fets, que la policia va trobar al seu telèfon els vídeos incriminatoris... en definitiva, tot allò que el MENORCA ha publicat en exclusiva i altres mitjans han reproduït.   

Si els periodistes d’aquesta casa, en aquest cas Miguel J. Urbano, no fessin una feina diària de seguiment dels casos que arriben als jutjats, no s’hauria conegut una notícia que és d’interès general perquè aquesta persona ha representat durant dues legislatures tots els menorquins al Congrés.

Grau es va presentar al judici amb una gorra i una mascareta que li tapaven la cara per passar desapercebut. No esperam reconeixements ni cops a l’esquena per fer la nostra feina, ens basta la confiança dels lectors, però molesta haver de llegir per internet certs opinadors i pseudoperiodistes que no han aportat res en aquesta història dient que el diari ha protegit Juan Carlos Grau quan som els únics que hem destapat el cas.

Noticias relacionadas

Un dels arguments és que el titular de la notícia l’identificava com a «exdiputat» i no com a «exdiputat del PP», detall que sí que es mencionava de forma pertinent dins la informació. Com si el    fet de ser del PP el convertís en doblement culpable. Com si el PP tingués alguna cosa a veure amb les aplicacions que es descarregava al seu telèfon mòbil quan ja no era militant del partit. Com si no hi hagués casos idèntics a altres formacions polítiques.

Per aquests inquisidors del periodisme és igual de rellevant ser de dretes que distribuir pornografia infantil. Però la seva hipocresia i doble vara de mesurar es desmunta en el moment que el condemnat és un del seu bàndol: llavors tot són justificacions. Relacionar un delicte com aquest amb la militància política és simplement delirant.

Mentre alguns es dediquen a enfangar a les xarxes socials, els que no tenim el carnet ni d’uns ni dels altres anam per feina.