No sé si el que diré ara, serà objecte i subjecte de la teva atenció. No us donaré dades, ni coordenades; si em llegiu a partir d’ara és sota la vostra responsabilitat, jo només passava per aquesta pàgina, aquest racó de paper de diari ple de paraules.
He fet una aturada, doncs havia perdut el fil argumental del què us volia dir en aquest escrit. Avui no tinc el meu dia ni la meva nit. Recordeu el risc que heu assumit d’arribar fins aquí: el perill a la pell d’un desig o viceversa. Trescaré per aquestes línies com per camins que porten a llocs enigmàtics i coneixeré persones desconegudes que creia conèixer... en una mica d’engruna quotidiana o un pessic de somnis.
Si us dic la veritat, hauria d’estar trist, però, estic més melancòlic que res; sí, com aigualit. És una emoció que flueix com un riu: té remolins, salts d’aigua, basses, racons idíl·lics, records d’anar xop, ombres d’oms i pollancres. La música del vent interpretada per les fulles dels arbres, les herbes acaronant les cames i el so rialler de les aigües.
Aquest punt i a apart, aquest salt lèxic i ortogràfic, pot suposar un gir en el fil argumental. Desfaig el nus d’angoixes mentals i em lliuro a l’aire lliure. Canvio el rumb, cerco oratges favorables que us facin sentir les parpelles, les tremolors dels ulls o l’esglai a la mirada. No sé si t’adones, persona lectora, que, si has arribat fins aquí, estem fent un camí junts per instants insospitats, on el més indubtable és el dubte; on l’interrogant es fa necessari sense necessitat de dramatitzar més del necessari. On els racons íntims es poden compartir anònimament. Tot un seguit d’impossibles, possiblement...
Com ja us he dit abans, he perdut el fil argumental. El meu tacte tracta d’embolcallar una idea amb dits de seda o fer un cabdell de somnis de llana tendra i tot s’esfuma amb un fil argumental eteri, de fum, sense substancia, però aromàtic. Fila la filada dels instants la filadora sense fil argumental.
Com veieu, ja us ho havia dit: no sabia massa bé què dir en aquest dia que s’ha fet nit. Tanmateix, no podeu dir que no opino en aquesta secció d’opinió del Diari, encara que ben mirat m’hagi embolicat amb un fil argumental que es pot convertir en un indefinit infinit o un final fi de fil de cosir paraules. Fins aquí, de moment.
