Avui no em surt escriure en castellà, avui català salat xerrat en menorquí, per rallar d'un tema massa polititzat.
Una proposta d'equipament amb canvis d'opinió durant molts d'anys. Amb molts de doblers consumits, amb moltes controvèrsies polítiques i d'entitats socials. I per rematar sa qüestió, ara fa uns dies, ens comuniquen sa darrera notícia, oferim un nou emplaçament que diuen està consensuat, «ole i ole». Així m'agrada, benentesa total.
S'opció de sa Sala Augusta tenia molta força, raons històriques i sentimentals segurament per a molts, i de posicionament estratègicament urbanístic per a altres, però ja s'havia convertit en un estira i arronsa, entre pares que volen un conservatori important ja, i poder arribar en cotxo/e fins sa porta, per es que venen de fora de Maó i per altre costat, sa resta de ciutadans, entre ells es polítics. La dreta vol un nou edifici i l'esquerra volia recuperar entorns urbans. En definitiva, tot ha acabat que la dreta, que ara tenim en es govern, posa es doblers i l'esquerra a tragar, perquè pressionen es pares amb uns quants de vots a ses pròximes eleccions. Una nova decisió que no puc compartir de cap de ses maneres, perquè és completament política sense cap anàlisi professional seriosa. Així i tot no passeu pena, ho solucionarem ben igual, recuperarem Sala Augusta, per descomptat, i la farem una administració cultural important, amb més funcionaris per agilitzar tràmits, no sé, crec que estic un poc fart d' escoltar bajanades, però «vivir para verlo».
Si urbanísticament ubicar equipaments a sa part urbana interior de ses rondes no és un error, no aprofitar elements construïts dins es nuclis tradicionals, aprofitant patrimonis que compram o ens regalen i no sabem què fer-ne, a dia d'avui és un greu pecat mortal, i més si pregonam, quan interessa, sostenibilitat, mobilitat, estalvi energètic, consum de territori, reducció de CO2, economia circular, reciclar, etc, etc.
Farem un nou edifici amb consum energètic casi nul, un edifici de dalt de tot que som «reserva de la biosfera». I per què no, un edifici un poc talaiòtic perquè la Unesco estigui més contenta, i quedarem bé, tothom content. També s'intueix, que situar un nou equipament a un espai dedicat actualment a aparcaments durà com a conseqüència cercar més espai d'aparcament. El tenim?, el llogarem? El passarem a s'altre costat de sa ronda i farem un altre pont o un túnel?, farem un carril bici nou, el farem levitar perquè no ocupi territori? No res hi ha pensat d'açò en profunditat, com sempre ens passa.
Casernes (cuarteles) a s’esplanada amb projectes de grans places noves, quarters per Santiago, s'antiga SEAT, Sala Augusta, s'antic pavelló de bàsquet des Freginal, no ens preocupem de res, que ja farem més concursos d'idees per a vam com gastam més doblers públics, no passa res, no té molta importància perquè entre tots ho pagam tot.
I segur que molts diran, mira aquest que és arquitecte i no sap que costa més econòmicament recuperar un edifici antic que fer-ne un de nou, i tenen raó, quin desastre, sí, però mantenir un edifici en desús és un cost afegit econòmic i social important, perquè no caigui, perquè no sigui un espai perillós socialment, això es veu que no es valora o millor dit no entre dins es pressupost mental global, no hem arribat a pensar tan enfora, i sabeu per què?, perquè sa decisió està presa per no professionals, sense una anàlisi general de cap a on anam o volem anar. Potser d'aquí tres anys arriben uns altres i proposen un conservatori virtual amb classes no presencials y teleescoltats i abandonam es nou conservatori. Jo què sé. Aquest jo què sé, és sa realitat que vivim.
També em direu, tu no saps res de política, ses casernes són des Ministeri de Defensa, ja ho entenc, no les podem tocar, no són per un bé d'interès general, deuen ser, idò, per un bé d'uns privilegiats com diu sa constitució.
Creure amb sa política i es polítics serà possible quan entenguem que fer política és saber gestionar correctament es coneixement dels ciutadans per millorar entre tots sa nostra societat i que cadascú es dediqui el millor que sap, al que sap.
Podríem ser un exemple de territori, un exemple de gestió, un exemple de població, però si surtim a fora per aprendre coses diferents de ses que venem, ens donarem compte que som un exemple vulgar de pa i peixet.
Sa música i s'esport són fonamentals per millorar sa qualitat de vida social de ses persones. Un conservatori a Maó i una nova escola de música a Ciutadella equipaments imprescindibles a dia d'avui, estiguin ubicats a on estiguin, però si poguéssim aprofitar aquesta necessitat social per avançar un poquet més cap una millor sostenibilitat, a poc a poc, açò sí, ja seríem «la hostia».
