Comento aquest darrer escrit sobre com es veuen -veig jo- les coses des de dins una barra, amb sensacions contradictòries de nostàlgia i satisfacció. Entre ambdues sensacions sura el meu record d’anys d’ofici amb moltes i sucoses experiències. Però anem a pams...
Evidentmen hi ha una enorme diferència entre la feina i el públic d’un bar de dia i un nit. Durant el dia, tot és més tranquil o menys propens a descontrols, desbarraments o turbulències emocionals. Tot sembla més contingut. Tothora que tothom durant el dia té quefers i responsabilitats, el públic d’un bar és menys més propens a fer-hi llargues estones, és a dir, les persones no «s’apalanquen» o no «s’emmussolen» tant com en un bar de nit.
Un bar enfocat a la diversió i el plaers nocturns és més com un teatre a la inversa. M’explico. Les persones que fan feina rere una barra no són els actors principals, són més aviat com els tramoistes que fan que tot funcioni com una bassa d’oli. És important ser conscient que un local de nit estáà més exposat a ser una olla de grills entre música i gatzares. Els veritables actors i actrius són el públic i, des de la barra, el professional ha de tenir cura de no perdre’s cap detall de la representació diària.
Diuen que la nit confon, i és cert. Recordo una tonada d’en Gato Pérez que deja «si hubiera sido de día habría pasado de largo, pero, señores, era de noche y todos los gatos son pardos...». La vida nocturna és una veritable fira de vanitats i desinhibició. La tripulació d’un bar ha d’estar preparada per controlar els possibles amotinaments que, afortunadament, només provoquen uns pocs eixelebrats. Però, ja n’hi ha prou amb un o una cap de trons per engegar-ho tot a fer punyetes i arruinar una nit que es preveia plàcida. Segurament són coses de la lluna...
Passo de puntetes i, alhora, generalitzo per no ser un cansat. El personal que fa feina a un bar o restaurant ha d’estar perfectament sincronitzat. És important que tothom funcioni com la seda i recordar que els draps bruts es renten a casa, mai de cara al públic. No cal dir que els propietaris han de procurar aquest equilibri a part d’assortir el local i administrar-lo. No és bufar i fer ampolles això de dirigir i feinejar a un bar de nit, i menys si aquest està en el centre de la tempesta de la festa.
Els professionals, també noctàmbuls, però fent feina, a part de ser eficaços i efectius, han de tenir molt bona vista. Una vista perifèrica del conjunt de la sala i una vista concentrada en tot allò que fan. No, no és fácil i sí, és molt exigent. Cal no ferir sensibilitats ni crear suspicàcies ni provocar distorsions en l’ambient. Evidentment, en un bar de nit aquestes visions estan profundament afectades per poca esplendor lumínica de l’escenari on els actors conversen, deambulen o ballen.
Per acabar, dir-vos que durant aquests escrits he recordat molt la cançó dels Gabinete Caligari, ‘Al calor del Amor en un Bar’, és cert tot el que diu la cançó i també és cert que cal una dosi important de creativitat, estima i paciència per arribar a bon port en aquest ofici. Passeu-ho bé! Hora de tancar..., pot venir la «pasma».
