Apocs dies de Sant Jordi, el món literari i el dels llibres en general (que són dos mons diferents amb la mateixa aparença) s’animen per tal de reanimar la gent perquè compri alguns exemplars. I és maco veure els carrers presos pels sons acústics i els materials orgànics, i no només per les virtualitats digitals i els missatges electrònics.
El cas és que, com part de les vigílies de Sant Jordi, m’he trobat una espècie de paradeta de llibres a la vora d’un contenidor de rebuig, que és la manera que molts trien per desfer-se de certs volums i, al mateix temps, de desempallegar-se de la culpabilitat de –senzillament– llançar-los. Lluny de la noble acció d’alliberar llibres concrets, per exemple, en un parc o en un banc del carrer, el fet d’abandonar-los a la vora del fems pot semblar una desconsideració piadosa.
D’entre best-sellers, guies de viatge i manuals de cuina hi trob «Una luna» del novel·lista, però sobretot periodista narratiu, Martín Caparrós. El fulleig i, en el capítol sobre Barcelona hi trob aquesta frase: «Sempre imagín el passat com un lloc en què la gent tenia més fred que calor». I aquest aforisme em suscita tota classe de reflexions. Que és allò que cerc en un llibre. Així que me l’enduc a casa. Passat Sant Jordi ja decidiré si immobilitzar-lo en la meva biblioteca o alliberar-lo en un digne lloc públic.
