La casa de l’amor naixent

Ring... ring... ring... ring... - Bon dia, vostè dirà? - Hola, com va noi? Soc l’Oriol. Sí, l’Oriol de Matadapera. Quant temps, oi!
- Oriol. Sí. Molt de temps. M’agafes al camp. Ara plou i he sortit a cercar caragols.
- No et distreure pas, sols un moment. Tenc el major, l’Oriolet, saps?, el qui volia ser cantant, que s’ha enamorat d’una maonesa. Coses de joves. Ara no se la pot treure del cap i se li ha ficat entre cella i cella que vol anar a viure a Maó. Ella no ho sap, encara, que se l’estima. La va veure a la Pompeu. És el meu amor, papapà, em diu. Enguany acaba el màster i vol venir a Menorca. Li he dit que miraria com està el tema. Tu podries mirar si trobes alguna casa o habitació per llogar? Ho faria jo, però ara estic amb la campanya del Puigdemont.
- És clar, Oriol. Tot sigui per l’amor. Quan arribi a casa m’hi pos.
...
Ring... ring..
- Parla vostè amb El Realista, la seva agència immobiliària de confiança. No hi ha desig que no li puguem satisfer, tenim tota una àmplia gamma de possibilitats que s’adaptaran a les seves necessitats.
- Bon dia. A veure si és de ver. Un bon nom per una agència immobiliària. El realista.
- Sí, realment hem de ser realistes, valgui la redundància, per trobar casa. En realitat el nom fa honor als dos socis: Lluís Real Casadamunt i Antoni Real Casamajor. Sí, som dos cosins. Jo som en Lluís.
- Amb qui dels dos he de rallar per un tema de lloguer?
- Amb jo mateix. Digui, què necessita? Ja l’avís que el mercat està malament.
- No és per jo. És per el fill d’un amic que ve a viure a Menorca una temporada i cerca una casa, millor si és a prop de Maó.
- Bono. A veure. Tenc una casa preciosa a s’altra banda, amb la mar als peus. Quatre habitacions, tres banys, una sala espaiosa, cuina menjador, tres cents metres construïts i piscina. Era d’un artista famós que ara marxa a Austràlia i la llogaria per deu mil euros.
- Anuals?
- Je, je, je. Mensuals, és una ganga, me la va passar ahir i segur que abans que acabi el matí ja no la tenc.
- Bé, crec que potser una coseta més petita, un piset de fadrí ja aniria bé per començar.
- L’entenc. Tenc un pis, és a una quarta planta, una habitació, un bany, cuina-menjador. Quaranta metres. Amb wifi, ah! Mil sis-cents euros mensuals. Contracte mínim d’un any. Ah, no té ascensor.
- Es tracta d’un jove que ara ha acabat la carrera i està...
- Ja l’entenc, però si parlem amb el propietari, només amb un plus de dos-cents euros per persona, s’hi podrien ficar fins a tres dins el pis. Així els sortiria més a compte. Però, em diu que és un jove llicenciat?
- Sí. Açò mateix. Un jove de confiança, jo don sa cara per ell.
- Bé, vostè ha de saber que per qualsevol lloguer es demana una fiança de mig any, un contracte de feina indefinida i un currículum de tres anys de feina a l’empresa, amb un sou que ha de fer com a mínim el doble del que costa el lloguer, per assegurar la qualitat de vida del llogater, és clar. Nosaltres sempre pensam amb el llogater. Però, si vostè mostra la cara per ell cap problema. El pot avalar si compleix amb aquestes condicions.
- Bé, ara la meva empresa és a Espanya i tenc un contracte etern fins que em mori.
- Ah, és jubilat! En aquest cas hauria de presentar-nos certificat mèdic de gaudir de bona salut, almenys pel temps que estipuli el contracte.
- Bé, per això no és preocupi. Té alguna cosa més econòmica?
- A veure, tenim apartaments de trenta metres per vuit-cents euros, però els lloguem de novembre a maig. Ara que ho diu, tenc una caseta per tot l’any, però necessita reformes, reformes senzilles: fusteria nova, lampisteria i pintura. Li podria deixar per 400 euros al mes, però l’estadant es compromet a realitzar les reformes pel seu compte, sinó tindria una penalització de deu mil euros i s’extingiria el contracte. Per cert, aquesta és al camp, però podria posar plaques solars. També hauria de buidar el pou moure de tant en tant. Ah, ara que hi pens, tenim una habitació amb dret a bany i cuina per cinc-cents euros. Està ben davant la central de GESA. La única condició és fer companyia tres hores diàries a l’àvia del propietari, que també entra amb la casa.
- No sé si això li agradarà, pensi que és un jove que surt de l’ou i es diu Oriol.
- Ara que ha dit això de l’ou. Tenim un agroturisme perfecte pel jove, tot en regla, legal cent per cent, amb cèdula d’habitabilitat. És petit, però si ell no és molt alt... Es tracta del galliner de Bini Luxury, és el nom que li han posat els promotors. Eren tres galliners i els han adaptat, agroturisme autèntic, no aquests complexes de tretze piscines que fan per Alaior. Al galliner, han segregat un trocet on hi cap perfectament un llit i una maleta, i podrà conviure amb les gallines. A més, té dret a un ou cada dia. Les gallines no molesten, ja sap que són d’anar a dormir prest. La qüestió de les necessitats humanes que tots tenim la pot resoldre rere una mata. Són tres cents euros, un preu tirat.
- Bé, gràcies. Ja veig com està el panorama. Passaré consulta.
Al cap d’uns minuts:
Ring.. ring...
- Sí. Hola. Som el Lluís Real un altre cop. El crid des d’un telèfon de prepagament indetectable. Vostè m’ha caigut simpàtic. Li passaré el nombre del qui porta els apartaments okupats a Xauxa Beach, a veure si ells tenen cosa. Que tengui sort.
Ring... ring...
- Sí, digui?
- Hola, Oriol. He fet ses gestions i he arribat a una conclusió. El millor seria que es teu fill es declarés ja. I, si ella li diu que sí, li digui si el vol tenir a casa seva una temporada. I així, que vagi a viure amb es sogres mentre fa primitives. Saps sa jove què és de nom?
- Sí, m’ho va dir. Espera... Això. Montserrat Real. Son pare és un tal Lluís Real Casadamunt.
- Bé. No sé si serà una bona idea. A lo millor li fan pagar el sofà on dormirà.