Aquest migdia, esperant a l’aeroport de Palma per embarcar a l’avió, i mentre una treballadora d’Aena es dirigia cap a la terminal per donar-nos accés a la pista, un home que estava just darrere meu ha exclamat, fort: «Venga!, que te pesa el culo gordo!». M’he girat i li he dit que era un comentari molt masclista. M’ha respost que no li importava, que ell era masclista, i que la meva opinió no li interessava gens perquè no ens coneixíem de res. Per descomptat, he celebrat aquesta desconeixença mútua (amb troglodites així, com més enfora, millor!).
Sigui com sigui, l’anècdota (a part de la importància que cadascú li vulgui donar) denota com aquest tipus de persones es mostra, cada vegada més, desacomplexadament en públic; és a dir, hi ha un clima de permissivitat social que neix de l’avenç de posicions polítiques extremes que ho propicien i fins i tot donen ales a aquest tipus de manifestacions. He de dir que es tractava d’un home d’una certa edat (avançada), pertanyent, per tant, a una altra generació però encara amb l’energia suficient com per emetre aquestes expressions sense immutar-se. I he pensat que és molt trist que, com a societat i com a espècie, hàgim avançat tan poc al llarg dels segles… Em queda el dubte de si hi som a temps de reconduir certes derives socials. Veig que ens hi haurem de seguir esforçant…
