Joan Bauzà06/06/24 4:00
TW

La Bucòlica X és un dels millors textos del més gran poeta romà, Virgili. La dedicà a un escriptor company seu, Gallus es deia, quan aquest, ja adult, es troba solitari i trist, penant la deixa de Volúmnia, que tengué relacions amoroses amb Brutus i Marc Antoni i a ell li fou infidel. Virgili el situa en el marc d'una placidesa rústica (bucòlica), entre canyaferles i flautes de pastor, apropant-se a arbres joves per, en ells, tatuar els noms que feu sortir a la seva obra Amors. Així, en llatí, ho escriu Virgili: «Meos incidere amores arboribus: crescent illae, crescetis, amores», que el nostre poeta Miquel Dolç tradueix en aquests termes: «Gravar els meus amors en arbres tendres: creixereu amb ells, oh els meus amors».

Gallus escriu, en lletra petita, el nom de qui estima, però el nom creix, llavors. Per què es va fent gros el que era petit? Per mor d'un altre: el nom, la persona a la que el nom correspon, va engrandint-se en la mesura que un altre, l'arbre, va creixent.

Em sembla que és més que un enginyós artifici literari. Constat que es llei que en mi es verifica: el més gran de mi mateix no és el que jo he fet, és el que altres han engrandit en mi. El més potent de l'amor no es diu jo, es diu tu.