Esport

Lluís Vergés21/07/24 4:00

Aquest estiu està sent esgotador. No per la calor, ni per la massificació de les platges, la carretera general ni de la Plaça des Born; tampoc pels culebrots sobre guerres, amnisties, rampells de Vox o el Pla de Regeneració Democràtica (també anomenat Pla Begoña), etcètera. El cansament ve del molt exercici físic, de l'esport prestat, que és un no parar.

Aquest mes de juliol hem tingut l'Eurocopa, que va acabar amb la merescuda victòria espanyola; Wimbledon en el qual un superb Alcaraz va repetir títol i el Tour que acaba demà, després de diverses extenuants etapes d'alta muntanya,

Estic tractant de seguir-ho tot i me creguin que no és fàcil. Moltes competicions se solapen en el mateix horari i no queda més remei que mirar amb un ull a la pantalla gran i amb l'altre estar atent al mòbil.

I això no és res ja que molt a la vora ens esperen els Jocs Olímpics que acabaran l'11 d'agost, amb tot un desplegament de competicions de moltes disciplines espectaculars. Una setmaneta de descans i començaran la Lliga de Futbol i la Vuelta.

El resultat per al cos està sent devastador. La rutina del somni s'ha anat en orris, els nivells de colesterol i triglicèrids està escalant a nivells de rècord olímpic i mundial, el cortisol campa a plaer per culpa de l'estrès de l'espectacle i sobre el pes no sé res perquè he trencat la bàscula tractant d'imitar al Discòbol i comprovar el meu estat de forma.

Perquè després diguin els metges que l'esport és bo per a la salut.