Poal

Les circumstàncies en mig segle han canviat molt: la prole, la parentela i l’estància borbònica s’han reduït i la massificació del turisme fa que aquest extra promocional monàrquic ja no sigui ni forçós, ni indispensable, no són «corda i poal».

Rallant de poals, abans per a pouar l’aigua, aquests eren de metall i junt amb una corda i una politja, n’hi havia a totes les cisternes de moltíssimes cases. D’aquí ve l’expressió «ser corda i poal», que significa avenir-se, ser íntims, no poden ser l’un sense l’altre. En son sinònims «ser carn i ungla», «ser trau i botó» o el vulgar «ser cul i merda».

Sempre en teníem un de poalet dins sa tèquina, necessari i eficaç per treure l’aigua. Avui són de plàstic, a casa tenim un poal de fregar i el de les escombraries del plàstic mai està buit! Per cert, famós i cèlebre és ja el poal o cubell del Porta a Porta. Un cubell era un recipient de fusta que podia tenir líquids, més ample de dalt que de baix, subjectat per cèrcols de ferro.

No sé per què alguns a un poal li diuen perol, quan el perol, és un recipient que serveix per coure el menjar as forn i els dona nom, especialment el de ratjada que tan m’agradava de fiet.

El retorn als ciutadans balears d’un bé comú com és Marivent, significaria per a la Monarquia ser «corda i poal» amb els interessos generals, un punt a favor dins de la nova estratègia renovació de la imatge de la Corona. No ho faran mai!