Mai m’han agradat els xovinistes, gent que de manera incondicional creu sempre que el seu és el millor (i no té perquè), però he de reconèixer que l’illa de Menorca representa, en molts sentits, un lloc privilegiat per als que l’habitem. Un d’aquests privilegis, baix el meu parer, són els paisatges interiors dominats per camps rodejats de paret seca, esbarzers, ullastres i boscos, interromputs de tant en tant per llocs, agroturismes i hortals que, en la majoria dels casos, es mimetitzen amb el paisatge. Del que m’he adonat també és que a l’Illa disposem d’una nodrida xarxa de caminets rurals (alguns ben mantinguts, altres no tant) que representen una opció ideal per a aquells que vulguin gaudir d’aquests paisatges mentre fan esport, concretament mentre pedalegen.
Resulta curiós que malgrat la gran afició que existeix a l’Illa pel ciclisme i que més enllà de les dues grans cites esportives que es celebren a principi i a final de temporada, no es promocioni més el cicloturisme a Menorca com a eina essencial per atreure turisme durant els mesos més fluixos de l’any. Tornaré a l’exemple de Mallorca que és molt il·lustratiu en aquest cas, el perquè de que cada hivern l’illa veïna gaudeixi de notables xifres de turisme que arriba amb la intenció de gaudir dels paisatges, allotjar-se a agroturismes i consumir producte local a diferents municipis es troba, en gran part, a l’oferta activa que se’ls hi brinda, ja no només el golf i el senderisme, sinó sobretot el ciclisme.
És evident que Menorca té una mancança molt important de turistes alemanys i nòrdics perquè n’he xerrat mil vegades, si realment el que ens interessa és no concentrar en dos mesos un perfil turístic que gasta poc mentre la major part de l’any l’illa està a mig gas o directament apagada i, al mateix temps, perdura la idea col·lectiva de que hi ha massificació, les institucions, els hotelers i el sector productiu en general haurien d’augmentar esforços en incentivar i promocionar l’arribada d’un turisme més responsable i amb més capacitat de despesa, és complicat però no impossible.
Per aconseguir resultats, s’ha de saber convèncer un alemany, un danès o un suec de l’existència de rutes cicloturístiques amb paisatges bucòlics i que una vegada aterra a l’illa, sapi que té opcions d’allotjament amb molt d’encant, una saborosa gastronomia local que en part, alguns ja coneixen (els alemanys són grans consumidors del formatge menorquí), que existeix la possibilitat també d’un rest day al golf de Son Parc, l’opció de descobrir la costa verge de l’Illa a través del Camí de Cavalls fent nordic walking, sense oblidar l’oferta cultural i el patrimoni històric... amb el cicloturisme al centre.
