Repeticions

Sovint tenc por a repetir-me; aquí, en aquesta humil tribuna, però també per tot arreu. Em fa por, perquè la repetició pot ser atribuïda a una manca de recursos creatius, o, pitjor encara, perquè se sol associar a la senectut que, com es diu i rediu, bascula entre la memòria recurrent i l’amnèsia del present.
Tanmateix, s’ha escrit molt sobre la repetició: Kierkegaard, Nietzsche, Deleuze... I s’ha teoritzat i s’ha practicat en moltes àrees i disciplines. Entre totes, la música és una de les que més ha normalitzat el seu ús, per la qual cosa l’apreciació de Hume sembla ben adient; segons ell, la repetició no canvia res en l’objecte que es repeteix, però canvia alguna cosa en l’esperit de qui el contempla.