Un tiberi

La responsabilitat i la feinada de preparar les menges de Nadal queia al damunt de mares i àvies, que de bon grat feien hores i hores dins sa cuina. Actualment la falta de temps o la poca traça en l’elaboració de plats tradicionals, provoca la predisposició creixent a confiar tan delicada labor al cuiner anònim dels establiments de menjar preparat.

El gurmet per adelitar-se amb la bona cuina ho fa amb moderació, emperò en Festes sembla que menjar molt és una obligació, que els àpats han de ser «un tiberi» que has de quedar rodó de tant menjar.

Tiberi vol dir una menjada suculent, copiosa i col·lectiva. El terme ens ve de l’antiga Roma on l’emperador Tiberi, hedonista, bon vivant i amant del descontrol, acompanyava els seus esplèndids banquets d’orgies i bacanals desenfrenades. Avui per les festes no cometem excessos tan desmesurats, -a més d’un ja li agradaria!-, però fins i tot els menjamiques, els que mengen poca quantitat, com un pardalet i en tenen prou amb un lleuger piscolabis, aquests dies fan llarg.

La filosofia de l’abundància cau de conya als que són de menjar ‘com un trabuc’, excessivament, fins que no ‘poden dir ni fava’ aquests estan a la glòria quan farts d’engolir, amb el menjar al coll i el ventre ple, hi afegeixen els torrons.

L’època festiva acabarà i reprendrem les agradables rutines deixades de banda. En tot cas -apreciat lector/a- que mai ens falti un plat calent a taula. Bon Any i molta Salut.