Al món hi ha molts bosses tristes que es creuen capatassos de l’excel·lència i orfebres de l’autenticitat. I en un món podrit on la ferum ens embafa, ser mediocre és un valor afegit. Hem de ser eminències a la nostra feina, hem de tenir una moral impecable, hem de ser magistrals en tot el que surti de nosaltres. Però com, si se’m fa un món aplegar la roba després que s’eixugui la rentadora o escurar els plats, he de ser la millor en alguna cosa? Amunt fer coses només per gaudir-les, per la senzillesa del fer sense intencions excelses, sense objectius ni ambicions.
L’excel·lència no és res més que la ressaca del capitalisme, la recerca de la falsa promesa de la civilització actual, la caça d’un somni romput. Però bé, si he de ser honesta, aquesta definició només la faria una persona mediocre.
Persones mediocres
18/01/25 4:00
También en Opinión
- Soy agente de viajes y estas son las claves para conseguir una plaza en el Imserso
- Caída en picado de las multas en los 4 radares fijos de la carretera general de Menorca: los motivos que da Tráfico
- La Guardia Civil de Menorca dispone de dos radares móviles: las tres carreteras donde más se instalan
- El Consell topa con un postor que ofrece un millón por la mitad del Llatzeret que es privada
- Que un grupo de funcionarios de diferentes administraciones recorriera...