Al món hi ha molts bosses tristes que es creuen capatassos de l’excel·lència i orfebres de l’autenticitat. I en un món podrit on la ferum ens embafa, ser mediocre és un valor afegit. Hem de ser eminències a la nostra feina, hem de tenir una moral impecable, hem de ser magistrals en tot el que surti de nosaltres. Però com, si se’m fa un món aplegar la roba després que s’eixugui la rentadora o escurar els plats, he de ser la millor en alguna cosa? Amunt fer coses només per gaudir-les, per la senzillesa del fer sense intencions excelses, sense objectius ni ambicions.
L’excel·lència no és res més que la ressaca del capitalisme, la recerca de la falsa promesa de la civilització actual, la caça d’un somni romput. Però bé, si he de ser honesta, aquesta definició només la faria una persona mediocre.
Persones mediocres
18/01/25 4:00
También en Opinión
- Un menorquín exadicto al fentanilo: «Me arruinó la vida, estuve a punto de morir tres veces»
- La batalla perdida contra la procesionaria en Menorca: las empresas piden volver a las fumigaciones
- Seis detenidos acusados de una ciberestafa de 42.000 euros a una empresa de quesos de Menorca
- Intentan quemar por dos veces una casa okupa de Ciutadella y la Policía detiene al presunto autor
- Un economista avisa: «El sistema de pensiones está casi quebrado; sin las aportaciones del Estado no se podría pagar a los jubilados»