La celebració de l'Hestia Menorca a l'Ajuntament de Maó.

La celebració de l'Hestia Menorca a l'Ajuntament de Maó. | Josep Bagur Gomila

Joan Juanico22/05/23 11:22
TW

Mare de deueta’. El que ha aconseguit aquest cap de setmana l’Hestia és molt gros i no xerro només en l’àmbit esportiu, també en el social. Pujar a la categoria de plata després de només cinc anys de vida diria què només està a l’abast de clubs amb els peus al terra, amb paciència; i què tot i les ganes de l’entorn de tornar a assolir antigues fites a l’illa, ha sabut fer feina amb calma, pedra a pedra. Deia Zamora què l’ascens a LEB Or hauria de ser, un dia, la conseqüència de tot açò; idò, així ha estat.

Quant ho van endevinar en el seu dia els dirigents de l’Hestia en fitxar a un home amb talent, què té fàcil ficar-se als joves de futur a la butxaca i què, a més, el jugador hi confia de ple. ‘Eus aquí’ els cedits d’ACB i els internacionals; o un no tant jove– tot i què a la pista sí ho sembli–, Edwin Jackson, que no es casa amb qualsevol a aquestes altures de la seva vida esportiva.

Sense llevar cap mèrit als què fiquen la pilota dins– i també als què ho impedeixen com ha quedat clar en aquestes ‘semis’–, què important què és la figura de l’entrenador en el bàsquet. I clar, si a més, a una LEB Plata, fiques més de 5.000 persones...