Benvinguts incrèduls! Un matrimoni de guineus... com la vida mateixa... 'The Fantastic Mr. Fox', la incursió de Wes Anderson a l'animació 'stop-motion' sobre un relat de Roald Dahl, s'estrenarà a les nostres pantalles el proper abril...Aquesta història d'un aventurer guineu i la seva dona que, cansats d'una vida miserable vivint a una cova i robant gallines, s'estableix sota un arbre i procura portar un 'establishment' més acceptable i modèlic amb la societat, llueix les veus d'alguns grans intèrprets cinematogràfics com George Clooney, Bill Murray, Willem Dafoe... i Meryl Streep, com a l'assenyada Mrs. Fox. Aquesta tremenda actriu va complir 60 anys a finals del juny passat, però està protagonitzant una segona joventut força creativa... i lucrativa!
Queden lluny aquells primerencs papers i les seves respectives gratificacions amb una Acadèmia que sempre l'ha reconeguda a qualsevol travessa pels Oscars... 'El Cazador' (Michael Cimino, 1978), 'Kramer contra Kramer' (Robert Benton, 1979) o 'La Decisión de Sophie' (Alan J. Pakula, 1982) van marcar els primers compassos d'un idil·li amb el guardó que encara dura... Queden lluny aquells papers excessius, superlatius, treballats amb intenció rimbombant... Evidentment, sempre s'ha sabut rodejar a si mateixa d'una aura quasi indestructible de gran actriu, model a seguir invariablement talentós... Però els anys no perdonen a Hollywood... La terra promesa de l'eterna joventut...
Recentment s'ha obert el debat del bótox... Va entrar a l'epidermis del segle XXI amb la força d'una locomotora i la seva invocació esdevé màgia per esborrar el pas del temps als rostres més envellits... A Hollywood, per tant, és tan comú com una tintura per al cabell o un pintallavis fúcsia, però darrerament s'està reivindicant el bàndol d'aquelles que defensen l'arruga com a eina d'expressió artística...Tot i que la gran majoria de les actrius pertanyen a l'estil Nicole Kidman (és a dir, rostre angelical paralitzat pel bótox de marres), hi ha un corrent de fèmines que s'han pronunciat clarament contra aquestes injeccions de falsa joventut, quasi totes elles europees: Kate Winslett, Emma Thompson, Rachel Weisz, Helen Mirren o Marion Cotillard en són alguns exemples... Però, certament, els nous models industrials a Hollywood imposen aquest reciclatge físic i les pel·lícules s'estan convertint en una desfilada d'impostures i implantacions realment malsanes...
L'exemple de reinvenció de Meryl Streep i la seva carrera plegada d'èxits i reconeixements hauria de servir per esborrar aquesta síndrome d'abstinència pel bótox d'algunes col·legues de professió...Aquella jove rossa, amb mirada d'ocellot i somriure entre maliciós i entremaliat, feia gala d'un erotisme desgarbat, una sensualitat interlineada per un estrany model de bellesa, sempre elegant i atractiu... La Meryl Streep actual, vorejant la vellesa, manifesta una maduresa d'òptims recursos operatius, vessada en un estil de comèdia entre sofisticada i moderadament lacònica, el biopic més humanista i el (oops!) musical de temperada-baixa estrofa... Per a dir-ho d'alguna manera: ara Meryl Streep somriu... i també fa caixa!
Quan Streep va guanyar els seus dos Oscars a principis dels 80, la majoria dels seu espectadors actuals no havien nascut, però miraculosament s'ha convertit en una de les actrius més rendibles per al negoci. 'Mamma Mia!'(2008), el musical de Phyllida Lloyd sobre el repertori dels Abba, va recaptar 420 milions d'euros, una xifra per sobre dels darrers 'James Bond' o de 'Iron Man', estrenada durant les mateixes setmanes, i es va convertir en el film britànic més taquiller de la història... Streep i Pierce Brosnan van rompre amb qualsevol esquema i van reformular alguns clàssics de la banda sueca; tot i no ser una gran pel·lícula, la seva natura de vergonyós plaer culpable, de divertiment sense negacions ni hipocresies, la salva... I fa aparèixer, de manera subtil i dissimulada, la sensació que Meryl Streep va ser molt feliç interpretant, cantant i ballant durant aquest rodatge... Potser la clau és aquesta: la felicitat com a estat de gràcia interpretativa...
De totes maneres, el 'miracle' de 'Mamma Mia!' ja s'havia repetit dos anys abans amb 'El Diablo viste de Prada' (David Frankel, 2006)i els 212 milions d'euros que va amuntegar... L'ascensió d'una jove graduada (Anne Hathaway) a l'imperi de la despòtica Miranda Priestly (Streep), editora de la revista de moda 'Runaway', va marcar aquest nou principi, aquest renaixement de l'actriu i el reenganxament amb el gran públic. La prestigiosa intèrpret va començar a riure més i a patir menys, i va composar un personatge deliciosament maquiavèl·lic amb el qual cada frase és xiuxiuejada com un dolç verinós... Globus d'Or i nominació a l'Oscar per aquesta nova façana còmica de la llegenda dels plors i els gemecs amb accent estranger... Streep ha après a riure...de camí al banc... of course...
Tot el que toca es fa d'or i no només al taquillatge... La recent estrena de 'Julie and Julia' (Nora Ephron, 2009) ha fet tornar a la book-list dels més venuts als EUA el llibre de cuina 'Mastering the Art of French Cooking'(1961) de Julia Child, l'estrambòtica senyora que va triomfar a la televisió nord-americana amb les seves receptes franceses i que Streep interpreta al film... També va fer tornar al grup Abba a les llistes d'èxits amb 'Mamma Mia!' (ella mateixa, cantant el tema homònim del títol, va entrar a les llistes d'èxits d'alguns països com Portugal) i aquesta cinta va popularitzar les noces a Skopelos (Grècia), de la mateixa manera que a l'any 1985 la Oficina de Turisme de Kènia va considerar 'Memorias de África' de Sydney Pollack com la millor publicitat pel país...
Alfred Hitchcock deia que el millor efecte especial era el primer pla d'un rostre humà... El millor efecte anti-bótox és saber reconduir una carrera actoral com ho ha fet Meryl Streep: acceptar l'arruga amb el somriure particular de la plenitud i reinventar-se a si mateixa, sigui com a ombrívol escorpí de la moda, sigui cantant i ballant sense vergonyes, sigui compartint llit amb la vedella de l'Alec Baldwin, sigui encarnant una Arguiñano ianqui o sigui com a fantàstica senyora guineu... D'aquesta manera tothom guanya: Mrs. Streep és feliç, les seves pel·lícules fan caixa i la propera gala dels Oscars compta amb la seva gran dama entre les nominades... Fins la setmana que ve, incrèduls!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.