Les darreres paraules al diari del Capità Andrzej Rotmistrz...

Benvinguts incrèduls! Aquest darrer 2 d'abril, el canal temàtic Kultura de la televisió russa va emetre la pel·lícula polonesa 'Katyn' d'Andrzej Wajda, una posada en escena cinematogràfica de la terrible matança de més de 20.000 militars polonesos al bosc de Katyn a l'any 1940, realitzada fa tres anys... Aquesta estrena catòdica sobre l'escapçament militar polonès en mans de la policia secreta de Stalin es va considerar un gest sense precedents dels russos cap a Polònia i el recent accident aeri que va costar la vida del president Lech Kaczynski i d'importants membres de la cúpula política i militar polonesa (i que va succeir, en una macabre retruc del destí, mentre viatjaven a Smolensk, a pocs quilòmetres del mateix bosc), no ha fet més que sobredimensionar encara més aquesta dramàtica cinta... Una cruel i fatídica ironia del destí...

De fet, l'inici del film de Wajda no pot ser més malèvolament irònic... Una multitud en èxode topa amb un altre grup que camina en direcció contrària... Els qui avancen en direcció cap a l'est adverteixen als altres que reculin si no volen trobar-se amb els alemanys... Els qui avancen cap a l'oest responen que és impossible la marxa enrere, ja que són perseguits pels russos... La seqüència reflecteix a la perfecció el col·lapse que va viure Polònia durant els primers compassos de la II Guerra Mundial. El desconcert de la immundícia entre els dos grans totalitarismes moderns: el nazisme i el comunisme. Tot plegat, un pacte de no agressió entre les dues forces militars que va donar peu a un expansionisme sense vergonyes ni dissimulaments per terres de l'est... Polònia va ser de les més agredides pel pacte; bombardejada primer pels nazis, després fou sacsejada per uns soviètics amb ànim de venjar la pau vergonyosa de la guerra entre Rússia i els polonesos...
D'aquests temps d'incertesa queden moments de tragèdia estripada que s'han convertit en sinònim de barbàrie: Varsòvia seria el més citat i espectacular, tot i que els soviètics no es van quedar enrere en qüestions d'assassinats en massa... 'Katyn' n'és un bon exemple... Als seus boscos van ser aniquilats més de 20.000 polonesos, en la seva majoria oficials de l'exèrcit... Un d'ells va ser el pare del director Andrzej ­Wajda... D'aquí que el realitzador dediqui aquesta 'Katyn', el seu particular i commovedor apropament a aquests esgarrifosos fets, a la memòria dels seus pares...

"Al mateix temps que un dels prop de 22.000 dispars a la nuca de Stalin privava de la vida al meu pare, la meva mare fou manipulada per les mentires i l'estèril esperança de la seva tornada... No resulta estrany que, durant anys, estiguéssim convençuts de que el nostre pare encara era viu, ja que el cognom Wajda figurava a la llista de Katyn però sota el nom de Karol. La meva mare, quasi fins el final dels seus dies, va creure que el seu espòs tornaria. Però no voldria que la pel·lícula esdevingués la meva recerca personal de la veritat ni una vigília sobre la tomba del capità Jakub Wajda...", comenta el veterà mestre polonès sobre aquesta recreació de l'horror sense miraments i amb força autenticitat... L'ajustament de comptes és, només, amb la mentida i la propaganda...of course...

El film explora, amb elegància i concisió, la quotidianitat d'una població subjugada... Les petites humiliacions diàries, la impotència i la supervivència que posa en evidència el concepte de dignitat... Tot i que el traçat dels personatges per part de Wajda procura ser altiva i edificant, des dels propis oficials fins a les dones i vídues que no tenen qui els hi escrigui... Tot plegat vol mantenir-se fidel a la idea d'exercici de memòria, sense ombres ni maniqueismes demagògics... Una certa impassibilitat entre la èpica d'un impactant drama col·lectiu i l'intimisme dels familiars d'aquelles víctimes... La fredor del bosc com a impressionant escenari, l'ús ocasional de les imatges d'arxiu, l'excel·lència interpretativa i la luxosa posada en escena, amb una impecable ambientació, marquen els marges d'un film solvent i ben armat. Potser una mica massa distant, però Wajda ja sap que, en aquests casos, l'anima cinematogràfica la posa la pròpia història.

Mitjançant les darreres oracions de cada afusellat es desgrana un pare nostre que acaba amb un rosari enroscat en la mà erma d'un cadàver. L'excavadora soviètica cobreix de terra una desgarbada muntanya de cossos. Metàfora d'una veritat enterrada pel terror i la propaganda que ha tingut que esperar 70 anys a ser mostrada, per primer cop, a una pantalla. La veritat d'una matança que anaven a commemorar els dirigents morts el 10 d'abril i que va acabar igualment en tragèdia... Fins la setmana que ve, incrèduls!

Suggeriments aculturalia@menorca.info...of course...