Cris Juanico: "Tenia moltes ganes de tornar a botar damunt l’escenari"

Un músic sempre tendeix a tornar als seus orígens?
Sí, els orígens no s'obliden mai. Són la base d'on un ha sortit. Intentes variar i evidentment aportar nous elements, per exemple, en aquest disc no ha estat tant la temàtica sinó el punt de partida de les cançons, les hem rodat en directe abans de gravar-les i el resultat és diferent però els orígens sempre s'han de tenir en compte.

El cos ja li demanava?
Sí, tenia moltes ganes. El darrer disc que férem d'aquest estil d'autoria i amb la idea que sabíem que explotaria musicalment és "Un ram de locura" (1997) amb Ja T'ho Diré. I en la meva trajectòria sense ells ja han passat cinc anys, des de "Jocs d'amagat", ja que entremig he experimentat la meva vessant d'intèrpret, si li vols dir més elegant, amb "Vola'm a sa lluna" (2007) i "Tot de mi" (2008).

El públic, ja ho volia també?
Per una banda la gent ha estat contenta amb les meves actuacions de jazz o amb l'experiència amb els Menaix a truà, però n'hi havia d'altra que em demanava l'escenari de sempre. Aquest reclam no ha estat el motiu principal, però si un afegit més per a acabar de decidir-me.

Suposo que és conscient que amb aquest nou repertori amb sabor al Cris Juanico de fa anys es posarà encara més al públic dins la butxaca.
No tenc ni idea, però el que sí que està clar és que el meu plantejament des que vaig decidir dedicar-me a la música sempre ha estat tenir en compte una sèrie d'aspectes. Un d'ells, i molt important, és fer les coses a consciència, tenir temps per fer cada projecte i no donar-li importància a tot el que no en té i que et pot desviar l'atenció. Fent les coses amb cara i ulls és el que dóna resultats. A la música hi ha coses que no es poden deixar a la lleugera i crec que el temps m'ha donat la raó, doncs consider que el meu plantejament és coherent. Ara que un disc sigui o no un èxit ja és una altra qüestió, aquí intervenen altres factors que ningú controla. Tot plegat el conjunt és colquem que varem aprendre amb els Ja T'Ho Diré: com enregistrar les cançons, la importància de la portada, de tenir un videoclip o fer una bona promoció.

Abans tot era més secundari.
Sí. Avui els llenguatges artístics s'han fusionat molt més. L'aparició de la finestra d'internet ha ajudat a dur-ho endavant. Ha fet que hi hagi molta més riquesa i interactivitat amb la gent. De fet, gràcies a açò hi ha artistes que han tingut un ressò del que potser no haurien gaudit fa 20 anys. Actualment la sortida real és internet. Avui dia ni sols necessites una presència física.

Per les lletres de "Pedres que rallen", el torna a inspirar la seva Ciutadella?
Sí, sempre m'ha inspirat sigui per enyorar-la com per a viure-la. En aquest disc hi ha bastants pinzellades del dia a dia que en el fons és el qui t'alimenta. En el meu cas m'alimento de la lectura d'un llibre, de veure una notícia o una pel·lícula. Són imatges que després intento recordar per dur-les a la música. Les primeres cançons també ho eren. Quan era fora la nostàlgia és la que marcava més el ritme.

Ha intentat recuperar una espècie de sentiment de menorquinitat?
No, ni molt menys. Sempre dic que ara vivim dins un món global a on el que destaca és allò local. És curiós, però és cert. A la gent li importa més si han asfaltat el seu carrer, el que li succeeix a prop, més que si –i que se m'entengui bé– cau un pont per un terratrèmol a milers de quilòmetres.

Escoltant el disc a l'Spotify, em recorda aquell Cris més enèrgic que es menja l'escenari i que en els darrers temps, en la vessant d'intèrpret més "seriós", no ha pogut explotar tant. Tenia ganes d'alliberar-se?
Tenia moltes ganes, tantes que la gent no s'ho pot ni imaginar. Amb el jazz hem fet una sèrie de concerts de tipus elegants a on la gent t'escoltava asseguda a les butaques, amb una estètica correcta i bàsicament estàtica, perquè crec que en aquest cas era la manera de viure-ho. Però no oblidem que venc d'un món musical de bots i emoció sense saber si un dia t'anirà bé o malament. Ja desitjava tornar de nou als moviments i a més aquest disc musicalment ho requereix. Respira un ritme variable, amb aire new age i una clara influència de rock progressiu i powerpop. Una simplicitat contundent. Hem intentat tornar a suar... nosaltres i la gent, és clar.

Com va anar la presentació as Mercadal?
Molt bé, estic content de l'espectacle que vàrem donar. Hem aconseguit un equilibri molt interessant entre repertori, posada en escena i energia de grup. Dels concerts que fèiem amb Els Mags de Binigall ara fa un any hem renovat quasi el 80 per cent del repertori, i açò és important. A les presentacions, a més d'oferir els dotze temes del disc al complet, també fem cançons dels Ja T'Ho Diré –perquè jo no hi renec i a la gent li agrada i ho demana– que no sonàvem des de feia 7 o 8 anys com "Tenc es cor calent", "Planetes transparents" o "A poc a poc vaig dibuixant", entre d'altres.

Ara que xerra dels "Ja T'ho Diré", en altres entrevistes sempre li he demanat per què no es replantegen tornar, sap que n'hi hauria de gent feliç...
També seria increïble per a tots nosaltres, però és difícil. Tampoc fa tant que deixàrem de sonar, era el desembre de 2003... sols fa sis anys i mig!

Doncs a nosaltres se'ns fa etern! No ho farien encara que hi hagués una plataforma multitudinària al Facebook?
Ja n'hi ha una! És molt complicat mentre tots nosaltres tinguem projectes amb actiu. La vida ens ha canviat a tots. A vegades ho he rallat amb en Titi, amb qui de tant en quan faig audicions per a escolars a Girona, i creim que la tornada s'hauria de fer no bé, sinó molt bé! Que hi hagi una plataforma al Facebook que s'anomeni "Que es Ja T'ho Diré facin un concert més" em posa molt content, però el grup som cinc caps pensants i tothom té les seves opinions... el dia que tots ens posem d'acord i tinguem ganes de fer una trobada es farà, però ara mateix –i amb tots els respectes per la gent– no crec que sigui el moment.

El futur del músic és el directe?
Sí, de fet ho ha estat sempre. Les promocions i tota lar esta són posteriors. Primer hi ha d'haver música en directe. El músic està fet per estar damunt un escenari. I la resta és qüestió de formats com les noves tecnologies, que crec que han aconseguit banalitzar l'esforç de fer música.