Benvinguts, incrèduls! Encara fresc el perfum rosaci del passat Sant Jordi, potser és un moment precís i preciós per a una recapitulació pendent des de fa temps... Parlo, òbviament, de la trilogia literària 'Millenium', del desaparegut periodista suec Stieg Larsson; un precís i efectista relat de tres toms que s'ha convertit en un fenomen de vendes sense gaires precedents, amb una vertiginosa adaptació al cinema que ha copat les nostres sales als darrers mesos (sota una producció moderada, a la europea, i amb l'estrena de les tres parts al mateix 2009, abans que l'efecte literari davalli) i una translació hollywoodenca de la mà, ni més ni menys, de David Fincher (tot i que s'havia parlat del mateix Quentin Tarantino)... L'estil del malaguanyat escriptor beu directament del periodisme d'investigació, però també inevitablement del cinema...
Però... Quins són els orígens de 'Millenium'? Qui era Stieg Larsson? Quines són les claus del seu tremebund èxit?
9 de novembre del 2004... Stieg Larsson va arribar sobre la una i mitja del migdia a l'entrada de la revista 'Expo'. L'ascensor no funciona i va decidir pujar per les escales els set pisos que el separaven de la seva oficina... Va arribar exhaust... Mitja hora més tard va patir un atac de cor... A l'ambulància, camí de l'hospital, el seu cor va deixar de funcionar...Tenia 50 anys...
Abans que Larsson perdés aquesta definitiva lluita contra un ascensor espatllat, el periodista suec portava vuit mesos submergit en una activitat frenètica amb l'editorial Norsteds per a acabar de polir la, a posteriori, famosa trilogia. Durant aquest temps va escriure i revisar els manuscrits dia i nit sense treva, acompanyat d'una cafetera i un cartó de tabac, i quasi no es va parlar amb ningú... La seva editora, Eva Gedin, que sí va tenir una estreta relació amb Larsson en aquesta època, el descriu com a un escriptor minuciós, caparrut i bromista... Les xifres milionàries dels llibres i les pel·lícules, així com les especulacions provinents de Hollywood, segurament li haurien provocat més d'una rialla... Però era aquest l'autèntic Larsson?
Per a la seva companya, Eva Gabrielsson, era un home carismàtic, bromista i seductor... Per al seu amic i company de batalles a la revista 'Expo' Kurdo Baksi, Larsson era un addicte a la feina, tan obsessiu i malaltís amb la seva tasca que no es cuidava gens; de fet, dormir tres hores diàries, fumar tres paquets de tabac i beure litres i litres de cafè cada dia van ser els ingredients que van cuinar la seva precipitada marxa... Baksi també assegura que el periodista era tímid i distant amb les dones, contràriament al magnetisme que desprèn el seu personatge (i teòric alter ego) Mikael Blomkvist, qui vindria a ser una projecció idealista del que a Larsson li hagués agradat ser...
De la mateixa manera que la revista 'Millenium', un ideal de força periodística, era una projecció ensommiadora de 'Expo' ('una revista de perdedors', segons el periodista suec Daniel Poohl), Blomkvist era l'heroi imaginari d'un Larsson potser frustrat per no haver pogut entrar, en el seu moment, a la Facultat de Periodisme... Desconcerts, entre quixotistes i sanxistes, que sobredimensionen en excés la vocació literària d'un idealista que sempre va gaudir d'una voluntat per a combatre les injustícies... Segurament Larsson va ser un fals Mikael Blomkvist, però també li pertany la ambigüitat de Lisbeth Salander i la seva (només) aparent fragilitat...
Trotskista, es va dedicar durant 30 anys a investigar a l'extrema dreta i a les connexions dels nazis amb les empreses...Larsson segurament era una personalitat prou complexa com per a no donar-li la raó a ningú... Un poc de Blomkvist i una mica de Salander... 'Si Mikael li dispara a algú amb una pistola, fins i tot si ho fa en defensa pròpia, anirà de dret al Jutjat de Primera Instància'... Però exculpa Lisbeth... 'Ella és una excepció perquè senzillament és una sociòpata amb trets psicopàtics i no funciona com la gent normal. Ni tan sols té la més mínima consideració sobre el que està bé i el que està malament'...
Lisbeth Salander... tema a part...of course...
Fins la setmana que ve, incrèduls!
–––
Ai! Els temes pendents...Aquest no és l'únic, no... Però continueu enviant-me maldecaps alculturalia@menorca.info...he, he, he...
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.