Record d’un somni

Era un passadís molt llarg, d'uns 200 metres, les parets de color blanc, el sostre era vidre i entrava un sol que il·luminava tota la profunditat. Tu avançaves lentament, arribaves a la primera porta que hi havia a la dreta, també de color blanc amb un cartell -en lletres de color gris- que hi posava "quan vulguis entrar en un lloc, no oblidis sortir del que t'ocupa més espai". I vas entrar, i tot just obrir la porta, vas tenir la sensació de saltar en un altre món. Era una habitació gegant de mil metres quadrats, un sol espai, amb les parets de color gris, i en el centre de tot, una caixa de seguretat, de mig metre per 1 metre de profunditat. Per obrir-la necessitaves el número secret, però només et va fer falta mirar el sostre per adonar-te'n que aquelles línies gegants, mirades amb la perspectiva adequada, volien dir un 4, un 7, un 9, un 0 i un 2. Vas posar la numeració i vas obrir la caixa, la sorpresa és que no hi vas trobar més que un paper de 10 centímetres per 5. Només hi posava una frase: en el gris, i trobaràs totes les tonalitats.

Vas tancar la porta de la caixa d'un cop molt fort, una mica enfada, i a l'hora que es va tancar, les parets grises es van convertir en grans imatges en blanc i negre. En una de les parets gegants hi havia el teu rostre plorant desconsoladament, a la paret del davant, sorties rient com mai, a la del costat, era un primer pla dels teus ulls, l'altre, un primer pla dels teus llavis, en el terra, veies un pla de les teves cames amb els peus nus corrent sense parar, com si et perseguissin, però al sostre, tot el sostre, era un primer pla dels teus dits acariciant els teus propis cabells.

Corres per un passadís humit,
t'ofereixo una llàgrima
per escriure el dia de la nit,
però prefereixes passar pàgina...

Busques el silenci a cada carretera,
et guardo papers en blanc
perquè t'estiris a la sala
d'espera
del somni que ens ha despertat.

Deixes escapar les cartes que no has escrit
i les llegeixo quan dorms,
de matinada,
quan tot el meu cos és a la punta del teu dit
em desfaig a la teva mirada.

Et desperto quan vull somiar,
em despertes quan vull somiar,
et somio quan vull somiar,
somio quan estàs somiant.

marcriera@benmirat.net

PD: Puc escoltar un somni cada vegada que em dius silencis.
PD 2: He aprés a dibuixar somnis perquè em conec cada racó de la teva silueta.