TW
0

T'imagines no poder dir el què penses? Opinar sobre alguna cosa i que sigui motiu per portar-te a la presó? Doncs, és el que passa a països com Xina, Cuba, Corea del Nord, Iran, Rússia, Vietnam, Marroc, Egipte, Rwanda, Siria... i és el que ha viscut Liu Xiaobo, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2010.

Professor de literatura de la universitat de Pekin i president de l'Associació d'Escriptors PEN Club, va ser condemnat el 2009 en un judici sense garanties a 11 anys de presó per incitació a la subversió del poder de l'Estat. El seu delicte: tenir una actitud crítica cap al govern, defensar els drets humans i demanar la democratització de Xina. És la condemna més dura contra un dissident xinès, però no és l'única. Activistes com Guo Quan, Tan Zuoren, Hu Jia o Gao Zhisheng també es troben empresonats o desaparescuts.

EL 2008 coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics a Pekín i el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Liu Xiaobo juntament amb altres intel·lectuals del país va impulsar la redacció de la Carta 08. Un document que a dia d'avui compta amb més de 20.000 signatures i que reclama 19 mesures per reformar la constitució xinesa. Entre elles, demana portar a terme una autèntica separació de poders, promoure el multipartidisme i les eleccions democràtiques a tots els nivells, garantir els drets humans i les llibertats d'expressió, reunió i religió. A més, alerta sobre les desigualtats socials i els greus problemes medioambientals que pateix el país, aposta pel diàleg amb Taiwan i amb les ètnies minoritàries i demana l'alliberament dels presos polítics i la no criminalització dels dissidents.

El govern xinès ha realitzat una dura repressió, censurant els mitjans i bloquejant els portals d'internet relacionats amb Liu Xiaobo o amb les idees de la carta 08. Fins i tot ha arrestat al seu domicili la seva dona Liu Xia.

Ara cal esperar que aquesta concessió del Nobel de la Pau a Liu Xiaobo serveixi per treure a la llum la situació d'opressió que pateixen les persones que no poden fer un acte tan comú per nosaltres com és el de dir el que pensen.