Aturem la crisi: "S’ha de perseguir el frau fiscal"

Per què s'ha arribat a aquest punt?
En el moment en què els bancs no donen crèdits moltes empreses evidentment se'n ressenten. I també molts compradors se'n ressenten perquè estan habituats a comprar a crèdit. Aleshores si les vendes fallen, si les compres fallen es produeix un cert col·lapse. A partir d'aquí les empreses fan expedientes de regulació d'ocupació. Algunes amb tota la lleialtat del món i d'altres també amb tota la cara dura del món. És a dir, hi ha moltes empreses que aprofiten aquesta situació per treure's del damunt personal sense cap justificació com es pot veure en els seus propis resultats.

Aquesta situació s'hauria pogut evitar?
S'hagués pogut evitar, evidentment, perquè es veia venir. El propi senyor Soros, parlant d'uns especulador, ja al 1993 ens va advertir de la perillositat de l'especulació financera. Ho va demostrar amb una acció profunda que va fer en contra de la lliura esterlina a la qual va fer davallar un 15% del seu valor i de la que va obtenir 20 milions de dòlars. Ell va advertir que això no es podia fer. Va escriure que malgrat que ell ho feia era una cosa poc convenient per l'economia. Però tothom enganxat a la voluntat del diner fàcil va continuar tirant endavant aquest procés i cap govern no va aplicar, per exemple, aquella proposta que un premi noble d'economia James Tobin havia fet per posar una taxa d'un 1 per 1000 damunt d'aquests valors comprats i venuts que hauria frenat, segons el propi Tobin, la meitat de l'especulació mundial. En aquell moment no es fa voler fer i n'estem pagant les conseqüències.

Quines són les claus pel canvi?
Si aquesta crisi té sobretot un origen financer és evident que la resposta ha de ser financera. I financera vol dir, nacionalitzar la banca que ha rebut diner públic, posar fre a l'especulació financera mitjançant taxes com la taxa Tobin, començar a pensar en allò que s'anomena banca ètica i eliminar el frau fiscal. I encara que s'escapi de l'àmbit financer també s'hauria de treballar en profunditat tot el tema de l'ocupació. Tenim a l'estat espanyol 4.200.000 persones aturades. L'única solució que trobarem serà repartir la feina. Aquí sí que només hi ha una solució única. Repartir el treball es pot fer o bé com fa el govern francès reduint la jornada laboral o bé com es va fer a la cooperativa Mondragón reduint el sou al seus treballadors perquè així disminueix la necessitat d'acomiadar la gent.

Per altra banda, hi ha dues idees que crec que és importat destacar en relació al canvi. La primera és que no podem sortir d'aquesta crisi recuperant el creixement. Hem de començar a pensar a reduir una mica els nostres ingressos i fonamentalment el nostre consum. I la segona és que els plats trencats no els ha de pagar la població immigrant. Els immigrants no són culpables, els hem cridat perquè ens vinguessin ajudar per la nostre manca de població. Cal recordar que han vingut, ens han aportat tota la seva formació, una enorme riquesa amb les aportacions que fan a la seguretat social iles contribucions que fan amb impostos. Ara els volem expulsar però segons la nostra piràmide de població els necessitarem d'aquí a quatre dies un altre cop.

(Extracte de l'entrevista realitzada per l'equip de SICOM a Arcadi Oliveres durant la presentació del llibre l'abril de 2010. Es pot veure íntegrament ahttp://www.sicomtv.org/?p=1001)