Píndar

Des de sempre m'ha interessat moltíssim aquest equilibri entre silenci i renou. Tal vegada és per la influència del caràcter menorquí que ha quedat reflectit i materialitzat en centenars d'exemples, cançons o dites de la nostra cultura popular. El desbarat menorquí del tord i el rupit que volia buidar la mar amb una gerra és magistral i tota una icona d'aquesta tensió. Les grans frases com la de Píndar, o les grans faules com la del tord i el rupit, només posen una lent d'augment damunt una veritat perquè siguem nosaltres mateixos els responsables de les conclusions finals. El silenci no ha de patir una sobrevaloració. Davant les injustícies socials el silenci sempre s'ha mostrat ineficaç. L'excés de renou, també. L'ésser humà que és capaç de mantenir un diàleg harmònic entre aquests dos extrems en té molt de guanyat. Tal vegada, açò és la saviesa i el Voluntariat Lingüístic de Menorca l'està practicant.