Herois de la nit

"Els herois de la nit" va ser sotmesa a una anàlisi literària molt fructífera, en quant tots vam oferir les nostres perspectives a l'auditori i al mateix escriptor, que escoltava i responia als nostres punts de vista, de manera que aviat es va convertir en una xerrada constructiva i enriquidora on hi participaren l'autor, els companys de taula i el públic a tres bandes.

La novel·la, àgil i amb la dosi justa de dades històriques com va reconèixer Quintana, narra el destí dels captius menorquins després de l'assalt dels turcs a Ciutadella. Abocats a l'esclavitud a Constantinoble i gairebé expressament oblidats pels seus compatriotes, diversos personatges sobresurten en un destí comú: el naixement d'un nou ordre social i econòmic a l'estimada, enyorada i mitificada Pregonda del protagonista, Arnau Vidal.

En Josep Maria Quintana es va inspirar no només en una època i en llocs reals, sinó també en personatges vertaders: Arnau Vidal, rescatador d'aquells captius illencs i espia del rei Felip II, escriurà un diari personal i una pila d'anotacions molt comprometedores que arribaran dos segles més tard a les mans del sacerdot Jordi Font, qui condicionarà el seu propi futur per tal de fer justícia als oblidats. En aquest taulell de joc d'escacs hi juguen una reina destronada, n'Helena Martorell; un rei imposat, el paborde Arguimbau; un alfil que aconseguirà l'èxit social i econòmic en el món turc gràcies al seu alliberament d'antigues cadenes feudals, en Jaume Vidal; un cavall entestat en recuperar la baula trencada de la seva vida durant el setge, n'Arnau Vidal; i dues torres inamovibles i ambigües en els seus interessos, l'administrador Pau Vila que s'adjudica els béns i riqueses de l'antiga família propietària, els Martorell, i el vell sacerdot que sobreviu al setge, Mossèn Ferrer. Peons que recorren els carrers de Constantinoble, amb la llibertat robada i resignats a crear-se una nova vida a una ciutat que, com diu el mateix Quintana, va reconstruir literàriament Constantinoble amb un viatge a través del temps descobrint el primer diccionari bilingüe turc-català i les impressions dels menorquins de l'època, i amb viatges personals a la moderna Istanbul.

La novel·la es viu en dues dimensions paral·leles per en Jordi Font, un sacerdot del segle XVIII qui al pas de les pàgines i en primera persona, compartirà amb els lectors el descobriment de la veritat i lluitarà per treure-la a la llum, i n'Arnau Vidal, que ha fet seva la causa de retornar als segrestats a la pàtria. Ambdós lluitaran sense gaire èxit en un ambient ple d'obstacles on hi domina abastament la corrupció, i que seran requerits a com a mínim respectar l'ordre establert, diferent en personatges però no en la seva essència: la classe dels poderosos segueix tancant portes i boques a les classes més modestes que malden per tenir un futur millor, però amb diferents jugadors. Aquesta novel·la, més enllà de la revisió ficcionada d'una part de la història de la nostra illa menys coneguda, també tracta qüestions molt actuals que han perviscut fins als nostres dies: la difícil relació entre occident i la societat musulmana, la corrupció política a diversos nivells i sense fronteres, i l'esclavitud.

Una novel·la recomanable en tots els sentits, una aposta clara per la literatura comercial d'enorme qualitat per descobrir nous horitzons en la nostra pròpia història. Perquè, com ha d'admetre mossegant-se la llengua el sacerdot Jordi Font en un dels moments més difícils de la seva vida, "en aquells moments vaig veure clar que no tenia cap futur a Ciutat de Pregonda, i això m'apropava espiritualment a Arnau Vidal, encara que el meu dolor no es podia comparar amb el seu quan, dos segles enrere, va voler destapar la hipòcrita iniquitat dels poderosos, d'aquells herois de la nit que van decidir que construirien el seu futur sobre l'oblit i van negar als perdedors el dret a la memòria, que és l'únic bé que l'home conserva quan ho ha perdut tot".