Marc Riera Margarit09/01/11 0:00
TW
0

Un home celebra els seus cinquanta anys fent el trajecte diari en cap de setmana, fa una llista de tot allò que vol canviar, i comença per canviar el destí del seu trajecte. Una parella d'adolescents aprenen a tocar-se sense que els vegin. Una àvia sent un desig que feia anys no sentia al mirar un jove que surt cap a l'andana, recorda el seu home i somriu davant d'un passeig de fotografies del passat. Li cauen més de quatre llàgrimes a la dona de 44 anys del seient del costat de la finestra, -mirant com el tren accelera, cases, carreteres que passen a càmera ràpida- pensa el primer que li dirà el seu marit que acaba de sortir de la UVI. Sona el telèfon d'un executiu, fa un crit: "Sí!!" i convida a la noia que té al costat a celebrar la notícia que li acaben de donar al millor restaurant de la ciutat. Ella accepta. Un nen i una nena veuen com es fan un petó a la boca els adolescents del fons, es miren amb el desig d'imitar l'acció, però és la nena qui li fa un petó a la galta i ell li agafa la mà amb un tímid moviment.

El tren arriba al final del seu trajecte però segueixo
viatjant per recollir somnis a la teva estació.

Cactus sobre les carícies d'ahir, portes obertes a les
parets del carrer, les veritats que van mentir per escriure paraules sense paper.

Balcons amb mar, llavis i tardor, cotxes que atropellen trucades i guarden un secret de passió, el seient buit
de les teves mirades.

Quan la pantalla del cinema és una habitació tancada, quan es fa de dia a la matinada.

M'atreveixo a resseguir la teva esquena somiant somiar despert, ara que el somni ja no és un dit que es perd.

marcriera@benmirat.net