Rosa CarrerasFerreries09/02/11 0:00
TW
0

Estem més o menys avesats a veure quadres, obres d'art penjades a cases particulars i a galeries o sales d'exposicions. A Menorca, pràcticament totes les escoles, en un curs o un altre, han viscut l'experiència de tenir un pintor convidat que ha dirigit alguna activitat amb els estudiants. Tanmateix, poques vegades tenim, tenen els alumnes, l'oportunitat d'entrar a casa dels pintors, als seus tallers, ensumar l'olor que fan les pintures, xafardejar entre els pinzells, els estris i les obres, observar amb deteniment l'espai, respirar l'atmosfera per arribar a imaginar com deu ser l'ofici de l'art quan els artistes estan sols. Dimarts passat vam tenir el gust i el privilegi d'acompanyar un grup d'alumnes de 1r d'ESO del CC Sant Francesc d'Assís de Ferreries a la casa de Carlos Mascaró, on ens esperava la llar encesa, flaire d'encens i l'experiència de compartir amb ell una hora molt intensa.

Carlos Mascaró va ser un professor excel·lent. Com si contàs un conte, amb senzillesa i a la vegada amb rigor, per començar va fer una síntesi de la història de l'art; des de les pintures rupestres a l'art abstracte, parlant dels materials i les seves característiques, les diferents tècniques, fent referència a noms propis, ensenyant fotografies, llibres, obres originals. Va ser així com amb una atenció que admirava, els al·lots i al·lotes van sentir a parlar de pigments naturals, de pintura al fresc, de gravats, de suports diferents com la llenya o la tela, del valor de cada estil i de cada època, de Leonardo da Vinci, de Vermeer, de Velázquez, de Durero, de Dalí... La passió amb la que Mascaró va parlar de l'art va aconseguir mantenir l'interès dels alumnes. Era només la introducció, i és que el propòsit de la visita era sobretot conèixer-lo a ell i la seva pintura.

Acollit a ca seva, el taller està perfectament integrat dins la sala, el grup va descobrir l'artista, la persona. La mirada clara, el gest segur, el to de veu serè. Amant del passat i de les coses antigues, de les cases de lloc menorquines, dels llibres. Carlos Mascaró va contar que és "un homo sense rellotge", capaç de treballar anys seguits en una mateixa obra, decidit a invertir la dedicació i l'esforç que calguin per acabar satisfet de la feina que fa. Emocionalment implicat, per açò li costa tant després desprendre's dels seus quadres. Va explicar que pinta des de molt jove, sobretot bodegons i interiors, i que és autodidacte. El seu pintor preferit és Johannes Vermeer, un holandès del segle XVII, de qui n'ha après, copiant, moltes de les coses que sap fer. La seva temàtica ens remet a la memòria, als estris que s'empreven antigament, a les cases dels nostres avantpassats, és per açò que no hi falten a les prestatgeries lleteres, escudelles i molinets de cafè... o talles religioses que en algun moment han estat o seran models. I són la destresa en el dibuix i el tractament que fa de la llum el que aconsegueix atorgar aquest realisme tan especial, tan personal que el caracteritza. Hom prest se n'adona de l'absència de figures humanes a les seves obres i tanmateix, en cadascuna d'elles s'hi pot intuir, abans de la quietud i del silenci, algun tipus d'acció humana. I així, imaginar que fa molt poc madona ha obert el finestró per on entra aquesta llum, o que l'amo acaba de penjar el capell i el jersei al rastiller.

Els alumnes van poder contemplar sorpresos com pintava. A velocitat accelerada van ser testimonis del procés de composició i creació d'un bodegó. Mascaró va parlar dels seus trucs i de l'obsessió pels detalls. De com a base de capes molt fines de pintura, de veladures, aconsegueix l'efecte que cerca. Quan es va acabar el temps de què disposaven, al·lots i al·lotes van aplaudir alegres, admirats i agraïts.


Preguntes dels alumnes al pintor

Quant temps fa que pintes?
Pint des de sempre.

Com és que te vas dedicar a l'art?
Pens que en la vida es tracta de ser feliços i per jo felicitat és fer allò que a un li agrada.

Per què t'agrada pintar?
M'agrada molt crear, provocar emoció. M'agrada pintar i llegir, per llegir no me paguen, per pintar sí.

Quant temps tardes en fer un quadre?
Molt. Un any tal vegada... Per acabar el dormitori d'una velleta hi vaig fer cinc anys. Hi fan tanta estona aquí, que després me fa molta pena vendre'ls i pens que no compensa.

Com és que vols ser tan realista?
No és que ho vulgui ser, és que no puc ser d'una altra manera.

Quins hobbies tens?
Viatjar i llegir. Quan venc un quadre en faig tres parts. Una per viure, una per viatjar, i una altra per comprar coses antigues.

Te pots guanyar bé la vida?
No me queix. Faig pocs quadres, però els venc tots.

En què t'inspires?
En les cases menorquines i la vida dels avis. M'agrada molt un pintor holandès que nom Vermeer, que només va pintar trenta-sis quadres en la seva vida. L'he copiat per aprendre'n, són quadres que són la meua escola.

Quin tipus de pintura empres?
Pint a l'oli damunt llenya.

Ets popular a Menorca?
Més popular fora que dins Menorca.