"Fer els projectes en castellà pensant que hi anirà més públic, és una excusa barata que ja no serveix"

Joel Joan duu vint anys d'intensa trajectòria. És el president de l'Acadèmia del Cinema Català, entitat que ell mateix creà el 2008; i membre fundador i productor d'Arriska Films. Algunes de les seves últimes aparicions a la gran pantalla han estatSalvador Puig Antich (2005), de Manuel Huerga;Vicky Cristina Barcelona(2008), de Woody Allen;Mil Cretins(2010) de Ventura Pons; iLa Trinca The Movie(2010), de Joaquim Oristrell.

A final de mes, l'actor presenta a Menorca el muntatgePluja Constant, dirigida per Pau Miró, on fa depoliper primer cop. Amb Pere Ponce són la imatge més gràfica de dos agents de la llei frustrats. Enamorat confès de Menorca en particular i de les Balears en general, Joel reconeix que l'Illa l'estira més com a visita de plaer que per pujar-se dalt l'escenari.

És veritat que la història d'aquesta obra de teatre és real?
Sí, l'autor Keith Huff es va inspirar en un cas real del Chicago dels anys 80. Es tracta de dos policies que van deixar un nen vietnamita en mans d'un assassí, i a través d'aquesta història Huff crea els personatges de Joey (Pere Ponce) i Denny (jo mateix).

És una història d'amistat?
Sí, i tant! És la història de dos amics de barri, que ja anaven a la guarderia junts i que ja volien serpolisde petits. El que passa és que tenen el somni de ser com els Starsky i Hutch, és a dir dos agents de paisà que investiguen, però la realitat és que han arribat a ser dos agents amb uniforme i no hi ha manera que arribin a ser detectius.

És la seva frustració?
Sí, són dos frustrats entranyables. El meu personatge és agressiu, amb molta mala llet, amb una dona, un fill i moltesteles. Mentre que el meu company, el Pere Ponce, és tot el contrari, és un individu que no se n'ha sortit a la vida i viu sol a un apartament horripilant.

Són el blanc i el negre?
Exacte. L'obra és una tragicomèdia. La gent riu perquè hi ha gags molt divertits, però el que acaba explicant és una història tràgica. El meu personatge és violent i maltracta la dona, és d'aquells homes als qui se'ls hi en va la mà.

Ho fa amb ironia?
Hi ha ironia i sentit de l'humor directament. Malgrat tota la tragèdia, és un muntatge que conté molta conya.

Vostè fa de macarra?
Sí. El meu personatge és una mica el que féu Harvey Keitel a la pel·lícula d'Abel Ferrara,Bad Lieutenant. Sense arribar als límits del paper que feia Keitel en aquell film, però sí que el Denny és unpolimig corrupte, unpolique per mantenir la seva aparença de família perfecte i feliç fa coses que no hauria de fer, com quedar-se alguna partida de droga d'algun quinqui que hagin aplegat a comissaria. No és un delinqüent, però quasi...

Llavors vostè és el poli dolent?
Bé, la pel·lícula, i dic la pel·lícula perquè l'obra teatral gairebé ho és, no és tan maniquea. M'han dit que ara els americans n'estan preparant unthriller. L'obra es va estrenar a Broadway amb Hugh Jackman i Daniel Craig. Quan vaig llegir el guió vaig dir-me: "Quin text més bèstia i més brutal". El meu personatge és més aviat un prepotent que es creu un triomfador, però la seva és una felicitat que s'aguanta en arenes movedisses. El Denny intenta salvar el seu amic que està alcoholitzat i que està emocionalment destrossat. D'alguna manera al final de l'obra aquets papers s'intercanvien.

Havia fet de poli abans?
No, i menys depolidel Chicago dels anys 80. Un periodista em va demanar si aquesta història podia passar a la Catalunya actual amb els mossos d'esquadra, i jo li vaig dir que res a veure! Elspolisde Chicago dels anys 80 eren una cosa i els mossos d'esquadra una altra. La veritat és que ha sigut molt divertit fer depoliamericà.

Així és un policia dels autèntics!
Sí, d'aquets deCanción Triste de Hill Street, deHarry el Sucioo delsStarsky i Hutch. Però s'ha de dir que els personatges són molt humans. Senten, s'emocionen i pateixen com qualsevol. És una obra molt original.

Què té a veure la pluja en tot això?
La història succeeix en un parell o tres mesos d'estiu durant els que a Chicago va ploure molt. D'alguna manera la pluja és una metàfora d'aquest món de tempesta en què estan ficats els dos personatges. Comença a ploure a la fi del primer acte i acaba de ploure al final de la funció. La pluja es un fenomen molt angoixant. Si plou durant tot el dia t'acaba afectant i alhora és una manera de donar-li un color diferent a l'obra.

Ha arribat fa uns dies del "15 Festival de Cine de Màlaga" on ha presentat el film Catalunya über alles!, com ha anat l'experiència?
Doncs molt bé. Tot l'equip estem molt contents dels guardons aconseguits. A Màlaga ha estat un èxit. Es tracta d'un projecte desenvolupat amb pocs mitjans i amb gent molt jove sortida de l'escola. Els actors vàrem abandonar els nostres cachés habituals perquè la producció fos viable. És una pel·lícula amb molt poques pretensions.

Què el va atraure de la història?
La valentia de parlar d'un tema que cou, un tema que per desgràcia està ressorgint a tota Europa. Veient com a França, el Front Nacional està fent progressos, com la dreta en general està d'alguna manera posicionant el seu discurs xenòfob en el mercat de les idees, i com molta gent compra aquestes idees... tot plegat representa un perill per a qualsevol societat. Perill també pel fet que ens enfrontem als immigrants quan no tenim més pebrots que assumir-ho i tots junts intentar fer alguna cosa. Els camps de concentració no tenen sentit ni són desitjables per ningú. És una pel·lícula que parla d'una Catalunya que existeix, com la del senyor Anglada que va treure 80.000 vots al Parlament i això ens ha de fer pensar... El PP també està fent una política absolutament xenòfoba a Badalona. És un tema que em preocupa i quan vaig llegir el guió me'n vaig adonar que la història del film es mirava de cara amb aquest mirall tan desagradable. I vaig pensar: "Aquesta és una pel·li que cal que tiri endavant".

Té un nou projecte de direcció.
Sí, aquesta vegada el film es basa en fets reals. Es diràFènix 11·23i és la història de l'Èric Bertran, un noi de 14 anys que va ser acusat d'amenaces terroristes per enviar un email demanant l'etiquetatge en català dels productes d'uns supermercats. És una història d'abús de poder i de desproporció, una història que parla de la fòbia d'una certa Espanya que ha acabat imposant unes lleis on permeten que a un nen de 14 anys se'l pugui jutjar de terrorista per quelcom tan ingenu com sol·licitar que etiquetin les olives en el seu idioma i en el seu país. Fa temps que treballo el guió i ara ha arribat el moment de rodar-la.

Quan començarà el rodatge?
En principi a la tardor. El que passa és que amb el moment actual de crisi és tan difícil tirar endavant que hem pensat amb el sistema de micromecenatge (crowfunding), que vol dir el finançament multitudinari de molta gent anònima. Hem creat una web (fenix1123.cat) per a que la gent que hi vulgui participar faci les seves aportacions. A canvi reben recompenses exclusives en forma de productes, serveis o experiències. A tota aquella persona que vulgui que aquesta pel·lícula sigui una realitat i faci una aportació, nosaltres li donarem les entrades anticipadament, li regalarem una camiseta, etcètera.

Quin ingeni que s'ha de tenir perquè la cultura surti endavant!
Sí, i tant!Fènix 11·23compta amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals i és una coproducció amb TV3, però així i tot no arriba per a cobrir despeses. L'Èric ens va donar una lliçó a tots de no baixar-se els pantalons i de no cedir fins el final, així que estic convençut que molta gent sumarà les seves aportacions al projecte.

Les darreres dades del públic que tria veure cinema en català han pujat un 52,3 per cent. Com a president de l'Acadèmia del Cinema en Català, com valora l'augment?
Estic content que per fi, des de fa uns anys, l'Acadèmia sigui ja una realitat i que ens situïn en el mapa com a un cinema de prestigi. Aquest any elboomdePa Negrei altres produccions han ajudat. Sobretot me n'alegro que el públic no vagi al cine per la llengua sinó per la qualitat de la pel·lícula en si mateixa. Però encara hi ha gent a Barcelona que fa els projectes en castellà perquè es pensen que així hi anirà més públic. I aquesta és una excusa barata que ja no serveix perquè està demostrat que l'important és que els projectes connectin amb l'espectador sigui en l'idioma que sigui. I això em fa feliç.

Pluja constant,
amb Joel Joan i
Pere Ponce
Teatre de Calós. Ciutadella
Dia 30 d'abril.
A les 21.30 hores.