Jorgue Semprún: La perdurabilitat d’un pensament

Desprès de l'èxit crític de 'El año pasado en Marienbad' (L'annèe dernière à Marienbad, 1963) i de la incompresa 'Muriel' (1963), Alain Resnais es va embarcar en un projecte de cinema polític amb un exiliat espanyol anomenat Jorge Semprún. El pare de Semprún havia sigut l'agregat de negocis de la II República a l'ambaixada d'Espanya a Holanda. La Guerra Civil i desprès la II Guerra Mundial el converteixen, amb només quinze anys, en un exiliat permanent? Llavors es atrapat pels nazis i enviat al camp de concentració de Buchenwald? D'aquí surt la seva primera novel·la 'El Largo Viaje' (1963)?Des de 1955 va pertànyer al Partit Comunista, implicant perillosament viatges clandestins a l'Espanya feixista, fins que al 1963 és expulsat del partit arrel de la seva postura crítica i les seves discrepàncies amb els membres més sectaris?Aquesta és la llavor de 'La Guerra ha terminado' (La Guerre est Finie, 1966)?

Què tenien en comú Alain Resnais i Jorge Semprún? Narrativament, a els dos els hi entusiasmaven les fragmentacions temporals, la no linealitat del espai discursiu: records, pensaments i ensonyaments es junten i es mesclen amb el temps present, amb continuats salts endavant i endarrere? Temàticament, els dos estaven interessats en el devindre sòcio-històric, en la manera amb la qual les decisions polítiques poden impregnar la vida social quotidiana i cóm aquestes influeixen directament en la història? De tot el cinema compromès políticament i intel·lectual dels anys 60 i 70, potser Resnais i Semprún van crear una de les més conscientment pol·lèmiques? Conscientment, perquè Semprún va confessar que, sense arribar mai a un acord artístic fiable durant la seva gestació, van escriure fins a vint-i-tres versions diferents del guió d'aquesta 'La Guerra ha Terminado'?

Un film que va ser retirat del festival de Cannes, degut a les pressions del govern franquista, i del de Karlovy-Vary, per les protestes de la direcció del PCE? Queda clar que no va agradar ni a uns ni a altres; l'esquerra i la dreta es van sentir igualment criticades, potser, fins i tot, despreciades? La postura crítica (més bé autocrítica) de Semprún és la pròpia d'un desarrelat, d'algú que prefereix confiar en les persones que en les institucions, que creu més en les accions que en les teories? El seu alter ego, Diego Mora (Yves Montand), intenta muntar una vaga general a Espanya, el 30 d'abril del 1965 (el dissabte del'1 de maig?of course), però després de moltes anades i vingudes, de viatges pirenaics perillosos i de la seva suïcida presència a Madrid, descobreix que li falten recolzaments on menys s'ho espera: dins el seu propi partit? Tot i que els fets comportin un patètic desengany, la crua realitat sempre es pitjor que els ideals sense cap ni peus? Els fonaments intel·lectuals han de tenir sempre la ment a la terra?

Al 1969, Constantin Costa-Gavras presenta 'Z', el seu tercer llargmetratge i primera col·laboració amb Jorge Semprún (les altres serien 'La Confesión' al 1970 i 'Sección Especial' al 1975), i es converteix amb la més premiada i celebrada mostra del cinema polític d'aquells temps? Dos Oscars, un al Millor Film Europeu i l'altre al fantàstic muntatge de Françoise Bonnot; Premi al Millor Actor per a Jean-Louis Trintignant i el Gran Premi del Jurat al Millor Director al Festival de Cannes 1969? Tot plegat parteix del excel·lent guió de Semprún, adaptant el best-seller de Vassilis Vassilikos; aquest, al mateix temps, es basa en un fet real, el cas Lambrakis, referint-se a un diputat grec d'esquerres assassinat per un grup d'ultradreta al 1963? El resultat de la investigació judicial per part del magistrat Christos Sartzetakis va inculpar a alts càrrecs del govern de dretes, a la policia i a l'exèrcit, sectors que després de la victòria electoral de la esquerra instaurarien l'anomenada Dictadura dels Coronells (1967-1974)?

L'encert de la cinta es presentar les accions com a un thriller polític-documentalista, seguint una estricta reconstrucció dels fets? Tot i això, el ritme trepidant (gràcies al fantàstic muntatge de Bonnot i a la música grega de Mikis Theodorakis) i la incisiva mirada de Costa-Gavras i Semprún, li proporcionen suficient perspectiva intel·lectual i cinematogràfica? Els autors deixen clara la seva postura política progressista i la seva denúncia del feixisme als crèdits inicials: ' Qualsevol coincidència amb els fets, els morts o els supervivents no és casual. És VOLUNTÀRIA'?

El rodatge va tenir lloc a Algèria. La seva estrena va ser vetada a Grècia i a Espanya (per raons evidents)?També s'eludeixen els noms concrets: així, el diputat pacifista assassinat s'anomena simplement el doctor (Montand,again; G. Lambrakis va ser metge), el mateix passa amb el sagaç jutge instructor (Jean-Louis Trintignant), el general (Pierre Dux), autor moral del homicidi, el coronell (Julien Guiomar) o el fotògraf que participa en la investigació (Jaques Perrin). Ni tan sols s'al·ludeix a Grècia i es parla, simplement, del 'país'? La descontextualització d'aquella realitat fa que la trama agafi un caliu més universalista i, per què no dir-ho, més proper?

Potser per això la seva visió és vàlida en qualsevol època perquè remet a una crítica ferotge dels totalitarismes i dels aparells del Estat, de la religió i de l'exèrcit?Per cert, Z en el grec antic significa 'està viu', com s'indica al final del film per a explicar el títol, al·lusió a les pintades dels manifestants recordant al diputat assassinat? La memòria de 'Z' i de 'La Guerra ha Terminado', la seva actualitat, l'esperit contestatari vigent i la recent desaparició del escriptor que hi havia darrere, il·lustren perfectament la perdurabilitat del pensament d'aquest intel·lectual, desaparegut el dimarts? Un inconformisme per a prendre exemple?Per això i per sempre, Jorge Semprún 'està viu' entre nosaltres? Fins la setmana que ve, incrèduls!