TW
0

Set són els pecats capitals, i vint-i-tres els alumnes de fotografia que els han retratat. Rere la càmera dels estudiants del taller digital del Centre Municipal d'Art de Ciutadella, la temàtica es presenta en estat purament expressiu. Si una imatge val més que mil paraules, aquestes són el reflex de l'ànima més artística de cadascun dels autors.

La mostra es pot veure, fins al 2 d'octubre, a l'espai Xec Coll de l'escola com a resultat del treball de final de curs dels alumnes dels professors Toni Cladera, Josep Bagur i Lluís Coll. Un total de vint-i-tres obres dividides en 7 sèries per cadascun dels pecats. La inspiració i l'enginy, apart dels coneixements tècnics adquirits, han sigut fonamentals a l'hora de representar l'avarícia, l'enveja, la gola, la vessa, la supèrbia, la luxúria i la ira. Instantànies a color o en blanc i negre que demostren la perícia i el bon fer de qui capta.

Amb l'excusa dels set pecats capitals i d'una frontera de moralitat que ha arribat als nostres dies, l'exposició col·lectiva suposa un ampli ventall d'imatges impactants, subtils o sensuals en funció de cada temàtica. I amb el repte de mantenir les emocions pures.

El director del centre, Pepe Mascaró -qui assumeix la funció de gestió enfront la prejubilació de Pacífic Camps- destaca una demanda a l'alça dels tallers de fotografia digital, que enguany sols impartiran Josep Bagur i Lluís Coll. Mentre que la proposta analògica continuarà en mans de Paulí Amorós. Però les altres ofertes també susciten, i molt, la predilecció dels estudiants en general, com els diferents tallers de dibuix i pintura, entre d'altres. "En total, l'any passat, passaren pel centre més de 500 alumnes", explica. Malgrat la pujada de les quotes, de 26 a 35 euros mensuals, Mascaró afirma que pel moment el número de matrícules no es ressenten.

El Centre Municipal d'Art de Ciutadella compta amb unes infraestructures envejables. Un espai que s'arrodoneix amb la sala "Xec Coll" que cada any combina la seva programació pròpia amb propostes que arriben de fora. Una llarga espera que, finalment, va valer la pena i que avui, com subratlla Pepe Mascaró, fan que sigui "una escola d'art com Déu mana".