Incrèduls, Sitges s'apaga i, probablement, amb els darrers compassos fantàstics d'aquest extraordinari festival, també marxi aquest llarguíssim estiu que no deixa avançar la tardor... Malauradament, l'A.I. (Intel·ligència artificial...of course) que ha presidit aquesta edició no està tan avançada com per a obrar miracles... Ni la clonació, ni els viatges en el temps, ni lapossibilitat de mons alternatius... Aquest pobre servidor només compta amb si mateix, amb les clàssiques regles espai-temps, i no ha pogut arribar a tots els indrets de Sitges que hagués volgut... Sincerament, he vist molt bon cinema i un ambient festiu cap al fantàstic força estimulant... Unes impressions que, en certa manera, desitjo que hagueu compartit i que, potser, us hagin estimulat...
Destacaria d'aquesta edició les grans aportacions de dues cinematografies generalment poc lligades al gènere fantàstic; per a un costat, dos dels films que més bones impressions han deixat al públic, 'Attack the Block' de Joe Cornish i 'Kill List' de Ben Wheatley, són britànics... concretament, la pel·lícula de Cornish era la gran favorita per a tothom fins al darrer moment; per una altra banda, l'eclosió del cinema llatinoamericà amb la cubana 'Juan de los Muertos' de Alejandro Brugués, la brasilera 'Trabalhar cansa' de Juliana Rojas i Marco Dutra i la impressionant 'El Páramo', co-producció entre Colòmbia, Argentina i Espanya, dirigida per Juan Pablo Barragán...Queda clar que les ficcions radicals esdevenen més globalitzants que les veritats, tot i que documents com l'argentina 'La Mujer del Argonauta' reflecteixen perfectament els monstres que sorgeixen de les nostres societats..
Sense deixar les retorçudes crueses a peu de carrer, destacar l'enorme presència als arguments fantàstics de la crisi econòmica mundial i de les dramàtiques misèries que provoca: 'The Mortician' (Regne Unit, EUA) de Gareth Maxwell Roberts i les esmentades 'Kill List' i 'Trebalhar Cansa', per exemple, reflecteixen perfectament els paral·lelismes entre la por econòmica i les febleses humanes que aquesta desperta dins tots nosaltres... Aquest era un dels principals objectius que s'havien marcat al festival i, per això, sota l'eslògan 'La Realitat ens Mata', el Festival de Sitges presentava les projeccions amb dos talls publicitaris genials: una dona 'cremada' quan el seu company de llit es talla les ungles dels peus davant d'ella i un noi, a la barra d'un bar, sagnant per tot arreu quan li diuen que la cervesa que s'està bevent val 12 euros...
Un nivell altíssim de feines i uns premis que no han deixat indiferent a ningú, tot i que a mi quasi no m'ha sorprès res: Millor Curtmetratge, Ex-Aequo a 'Dirty Silverwear' de Steve Daniels i 'The Unliving' d'Hugo Lilja; Millor Disseny de Producció a Marc Thièbault per la francesa 'Livide' (Alexandre Bustillo i Julian Maury) i la seva vella casa embruixada; Millors Efectes de Maquillatge a Steven Kostanski pels descarnats protagonistes al búnker de 'The Divide' (Xavier Gens); la nota cassolana als Millors Efectes Especials a Lluís Castells i Javier García per 'Eva' (Kike Maíllo); la ignoradísima 'Hell' (Tim Fehlbaum) s'ha emportat la Millor Fotografia, pel mateix Fehlbaum i Markus Förderer; el Millor Guió pel llibret de Lucky Mckee i el polèmic novel·lista Jack Ketchum per la nord-americana 'The Woman' (Lucky Mckee)...
El Gran Premi del Públic ha sigut, evidentment, per 'Attack the Block'... tothom ha caigut a quatre potes davant aquests 'goonies' londinencs, reflexos brutals de l'adolescència actual, que han de combatre una invasió alienígena...El jurat ho ha valorat i li ha atorgat el Premi Especial del palmarès, juntament amb el premi a la Millor Banda Sonora Original, de Steven Price... Dues pel·lícules que també havien aixecat tremendíssimes expectatives de premi, 'Another Earth' (Mike Cahill) i la sudcoreana 'The Yellow Sea', han guanyat el de Millor Actriu, per a Brit Marling, i el de Millor Director per a Na Hong-jin, respectivament...
La interpretació de Michael Parks
a 'Red State' de Kevin Smith
no ha tingut gaire resistència
pel premi al Millor Actor...
La tremendíssima interpretació de Michael Parks com a cap d'una secta religiosa a 'Red State' de Kevin Smith no ha tingut gaire resistència pel premi al Millor Actor... Que el premi a la Millor Pel·lícula hagi caigut del costat de Smith i d'aquesta potent descripció de l'Amèrica profunda i el fonamentalisme religiós que l'alimenta, amb un humor negre francament afiladíssim, és més discutible... A mi, personalment, em sembla just dins l'evident impossibilitat d'un consens poc freqüent... Més que ser una pel·lícula de terror, 'Red State' és un estrany híbrid entre thriller polític i horror de sèrie B, però m'agrada molt la contundència i la ràbia de la proposta, tan allunyada del seu cinema habitual ('Clerks', Mallrats', 'Persiguiendo a Amy', 'Dogma', etc), del ja veterà Kevin Smith...Atenció als gairebé quinze minuts que dura el furibund discurs que pronuncia el personatge de Parks, davant els seus fidels i d'un jove emmordassat, el qual tenen previst sacrificar...
I fins aquí, amics... 'La Realitat ens Mata'... Àngel Sala, Mike Hostench i tota la tropa que ha fet possible aquesta 44a Edició del Festival de Sitges han tornat a fer possible que ens allunyem dels nostres monstres quotidians i que poguem viatjar als més inversemblants indrets que poc o res tenen a veure amb els nostres petits universos individuals... Des de la preciosa i encara estiuenca vila de Sitges... Fins la setmana que ve, incrèduls!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.