Vis-à-vis

ESCOLETA ARC DE SANT MARTÍ
Cristina Moll
Emma Martí

La necessitat de disposar de més espais va dur l'Ajuntament des Mercadal a formular l'encàrrec de la reforma i ampliació de l'Escola d'Educació Infantil Arc de Sant Martí. Calia disposar d'una escola de dues línies amb una capacitat de 81 places escolars.

L'emplaçament va ser determinant en la proposta. Es tractava d'un espai disponible en el pati interior d'illa on ja hi havia ubicada l'escoleta. Des d'un punt de vista arquitectònic, com implantar-nos al lloc, va ser un repte interessant. Entendre l'arquitectura lligada al lloc va ser clau a l'hora de desenvolupar un edifici integrat. Cercàvem que fos un edifici tranquil i clar i complís d'aquesta manera amb la seva integració al lloc, i també volíem incorporar conceptes de sostenibilitat i biohabitabilitat.

Després de treballar en la línia d'edifici compacte es va veure que no era una opció viable. Les dimensions exigides per les normatives provocaven espais exteriors residuals, inadequats per les activitats que s'hi havien de desenvolupar. Finalment es va arribar a l'opció d'un edifici obert que resseguís el perímetre irregular de la parcel·la conformat per les diverses mitgeres amb els patis veïns. És a dir, es tractava d'alliberar al màxim l'espai lliure, donant forma a l'ampliació a partir de tres edificis independents, on les circulacions es generen des de l'espai exterior, protegits sempre per un porxo que ho lliga tot i que comunica amb l'edifici existent. L'edifici s'entén com un pla horitzontal, que rodeja el pati, que s'inclina per albergar la sala multiusos (que requereix de més alçada), que recull els tres "edificis" en planta baixa.

Construcció: 2009-2011 ? PEM: 589.672,00 ?
Sup. construïda: 945 m2 (Ref.: 360m2, Amp.: 585m2)
Promotor: Ajuntament des Mercadal
Constructor: Construcciones Olives SL
Instal·lacions: Xavier Genestar

Per tal d'alliberar el màxim d'espai lliure possible, vam optar per integrar l'edifici al pati d'illa, utilitzant el recurs de pujar el pla del jardí a la planta primera construint una coberta verda tipus aljub. L'espai central alliberat s'utilitza com a pati escolar (també com a parc infantil fora de l'horari lectiu).

Es cerca crear una nova façana unitària per a les mitgeres existents, que presentaven heterogeneïtat des d'un bon principi. On no hi ha edifici la mitgera es converteix en un mur vegetal, a base d'entramats de cables d'acer amb plantacions de gessamins.

La configuració de l'edifici requereix d'esponjaments mitjançant patis per buscar la bona orientació sud-est per les aules i possibilitar les ventilacions creuades, que refresquen les aules de forma natural, contribuint a un menor consum energètic.

L'aulari consta de quatre aules comunicades entre elles i organitzades en dos conjunts simètrics, que consten de dues aules amb un mòdul central compartit de serveis i un pati d'aula.
La part destinada als serveis generals s'ubica regularitzant la geometria irregular de la parcel·la. En aquest àmbit el porxo s'esponja de la mitgera amb petites lluernes.

La sala multiusos consta de menjador, sala polivalent i pati interior. El mòdul de serveis d'aquesta sala es planteja recorrent tota la seva façana longitudinal.

El sistema constructiu utilitzat és senzill. S'ha introduït la sostenibilitat en les solucions i en els materials. La utilització de la fusta i els seus derivats en solucions en sec garanteixen el tancament del cicle de vida del material. Els prefabricats de formigó són de fabricació local, per tant, l'energia primària inclosa al seu balanç energètic és menor. L'estructura vertical és de pilars metàl·lics, i així es facilita la recuperació del material al final de la seva vida útil. El linòleum al ser un material natural incorpora poca energia primària. I com a darrera pinzellada, la coberta enjardinada, augmenta la superfície drenant, redueix la d'escalfament i disposa d'una inèrcia tèrmica molt valuosa a l'hora d'estalviar energia. També permet recollir l'aigua de pluja per al reg i per als inodors.

En definitiva, hi ha hagut una recerca per crear espais neutres. La predominança del color blanc, de la fusta, del linòleum com a paviment a l'interior i de la vegetació a l'exterior volen fer una proposta amable on pugui fluir la creativitat en l'ús dels espais.

ESCOLETA CAP DE CREUS
Toni Vidal
Vicenç Jordi

El primer deure de l'edifici és amb el teixit del que forma part [...]
Aconseguir que la seva forma resulti de l'atenció cap a persones i llocs
Peter Smitshon, 1997

En reconeixement d'una clara voluntat urbana, de fer ciutat, aquesta fluirà entre l'Escoleta i els 40 allotjaments assistits de la segona fase, generant un nou carrer i una nova plaça per a Maó: un nou espai lúdic, social i cultural apareixerà al darrera de l'escola.

La continuïtat de l'espai públic mitjançant la permeabilitat de l'illa des del C. Borja Moll i des de l'arribada del centre de la ciutat, ens permetrà entendre el complex com el resultat que delimiten dos cucs o serpentins, un de menor escala, l'escoleta, i una altra d'ordre major, l'edifici d'habitatges, que a la recerca de la millor orientació, anàlogament, generen dos espais de diferent magnitud: el pati i la futura plaça posterior.

Es fomenta la relació dels dos edificis en la seva dimensió més social i inter-generacional: el món dels més petits conviu amb el dels adults, i els espais polivalents dels dos edificis, centrats en l'eix del C. Miquel Sorà, s'enfronten sota el porxo resultant de la trobada de ambdós edificis.

Això es fa compatible amb el reforç de la continuïtat del ja consolidat carrer B. Moll, que esdevé un tret fonamental. Aquesta façana, contundent i cega, però trencada per tres patis des d'on es visualitza el món interior, allotja totes les dependències administratives de l'edifici, a la vegada que engloba elements urbans preexistents, com un centre transformador. La llosa de formigó vist que l'embolica genera un segon eix per als vianants i transversal a l'operació urbana, i ofereix la possibilitat d'una recollida d'infants alternativa.

Construcció: 2009 ? 2010 ? PEM: 976.617,15 ?
sup. construïda: 924 m2
Promotor: Institut Balear de l'Habitatge ? IBAVI
Constructor: Construcciones Llabrés Feliu
Instal·lacions: Raül Bassa

Un cop a dins, l'escoleta, concebuda com un edifici endogen que es protegeix de l'entorn, organitza tots els seus espais al voltant del pati, tancat de l'activitat d'un carrer cada vegada més dinàmic. A l'altra banda d'aquest atri, i buscant la millor orientació, emergeixen els volums diferenciats de les aules. La seva autonomia formal s'estableix com un complement arquitectònic de la pedagogia: es singularitza la identitat pròpia a l'evolució educativa, modulant els cicles de manera independent, quasi bé física, i fomentant que els fillets puguin identificar el pas d'un any al següent, recolzats pel diferent tractament cromàtic de cada mòdul. La clara concepció del funcionament d'aquest pati, descobert, com un autèntic distribuïdor a l'aire lliure, permet, en els mesos de bon temps, l'accés directe a les aules sense necessitat d'emprar el passadís tancat posterior.

Els mòduls d'aules es defineixen volumètricament a partir de l'agrupament dels grups que comparteixen el mateix cicle. Així, apareixen 3 unitats bàsiques, més el 4rt volum de l'aula polivalent. Aquesta independència dels volums, accentuada pel seu tractament amb formigó vist, contrasta amb el cos baix i lineal destinat als serveis, alhora que facilita l'adaptació topogràfica del conjunt.

Els mòduls responen al mateix esquema organitzatiu: es concentren els serveis i peces tancades al passadís, al voltant de l'accés, i s'allibera la façana per gaudir d'una màxima continuïtat entre l'espai interior i l'exterior, donada l'extensió al pati de l'aula mitjançant un porxo d'estructura metàl·lica. Així, es permet connectar totalment l'espai principal de les aules mitjançant portes corredisses que s'amaguen en aquesta franja de serveis, atorgant la possibilitat d'organitzar activitats conjuntes entre els dos grups.

Tancant el cercle, arribem de nou a l'aula de psicomotricitat. La seva trobada amb l'espai polivalent dels allotjaments generant una plaça coberta facilita, i fins i tot en dies de pluja, la continuïtat i aprofitament interior-exterior dels dos àmbits. Espai regalat per a la ciutat, per a la gent; no exigit pel programa, però necessari; i esperem, en un temps no massa llunyà, agradable i gaudit.