TW
0

Tot i que pugui haver algú que pensi que és obra del 'Padre' Petrus, el bàsquet va ser creat per James A. Naismith, un teòleg canadenc que va néixer tal dia com avui fa 150 anys, el 6 de novembre de 1861, a Almonte (Canadà)... A l'any 1891, als trenta anys, va iniciar la seva trajectòria acadèmica a l'Institut de Springfield, a Massachusetts (EUA); a finals d'aquell any va inventar el 'basketball' i el 15 de novembre de l'any següent va fer públiques les primeres 13 regles, 5 de les quals encara són normes fonamentals del nostre esport... Aquest joc universal sempre ha ocupat un lloc preferent a l'esperit esportiu dels nord-americans, però, tot i així, la seva repercussió cinematogràfica probablement ha estat escassa i irregular... Si no, comprovem-ho, incrèduls... Fem-ne cinc cèntims...

La primera mostra basquetmaniàtica a Hollywood va ser 'Campus Confessions' (George Archainbaud, 1938) i ja hi apareixia una de les estrelles de l'època, Hank Luisetti, el creador del llançament amb una sola mà i un dels jugadors més influents de la època... Des de llavors, una gran quantitat de documentals (un d'ells, realitzat pel prestigiós Robert Altman al 1952 anomenat 'King Basketball') van fer de testimonis de l'evolució aquest esport fins a la gran popularitat que va assolir als anys 70...Títols com 'Maurie', 'Shirt/Skins', 'The Gambler', 'Mixed Company', 'One on One', 'Coach' o 'Fast Break' i l'expansió comercial del bàsquet amb la NBA com a lliga més destacada gràcies a figures com Julius Erving i Kareem Abdul Jabbar, van fer encara més popular al joc creat pel Dr. Naismith...

De fet, el mític Dr. J i el famosíssim creador del 'sky hook' van ser alguns dels integrants, juntament amb clàssics com Connie Hawkins, Spencer Haywood o Norm Nixon, d'aquell divertidíssim Pittsburgh Piscis, l'equip que protagonitzava 'Basket Music' (The Fish that saved Pittsburgh, Gilbert Moses, 1979), comèdia musical amb astrologia de fons, que ha sigut un dels èxits més determinants del bàsquet cinematogràfic... També 'Hoosiers. Más que ídolos' (Hossiers, 1986), basada en la història real de l'entrenador Marvin Wood que a l'any 1954 va portar el modest Milan High School a guanyar el campionat de l'Estat d'Indiana, va ser un altre gran èxit de públic (i crítica); però l'emotiva història protagonitzada per Gene Hackman i Dennis Hopper també va saber arribar als cors dels espectadors, basquetmaniàtics o no, i va obrir un filó dramàtic força enriquidor...

Entre les pel·lícules més destacades que van venir després i que tenen el bàsquet com a motor referencial de la seva trama, hi trobem 'Los Blancos no la Saben Meter' (White Men Can't Jump, Ron Shelton, 1992, amb Wesley Snipes i Woody Harrelson), 'Teen Wolf. De Pelo en Pecho' (Ron Daniel, 1985, amb un licàntrop Michael J. Fox de peludes habilitats amb la pilota), 'The Basketball Diaries' (Scott Kalvert, 1995; un drama autobiogràfic al voltant de l'escriptor Jim Carroll, recreat per Leonardo Di Caprio) o 'Coach Carter' (Thomas Carter, 2004), sobre l'entrenador del Institut Richmond de Califòrnia, Ken Carter, interpretat per Samuel L. Jackson...

Però la dimensió que va agafar, a nivell mundial, la NBA i les seves estrelles va provocar que aquestes comencessin a freqüentar alguns repartiments: a 'Olvídate de París' (Forget Paris, Billy Crystal, 1995), comèdia romàntica amb Crystal i Debra Winger, hi ha aparicions, entre d'altres, de Bill Walton, Dan Majerle, Pat Ewing, Isiah Thomas o Charles Barkley; a 'Eddie' (Steve Rash, 1996), comèdia de lluïment de la insuportable Woopie Goldberg, apareixen John Salley, Rick Fox, Mark Jackson, Greg Ostertag i Dwayne Schintzius i a 'Ganar de Cualquier Manera' (Blue Chips, William Friedkin, 1994), a Nick Nolte l'acompanyen Shaquile O'Neal i Anfernee 'Penny' Hardaway, llavors la parella de moda dels Orlando Magic... pel·lícules més o menys discutibles, però que demostren l'innegable magnetisme de les 'stars' del bàsquet... Però faltaria el més gran esportista de tots els temps...

Michael Jordan va ser, juntament amb Bugs Bunny i els seus Looney Tunes, el gran reclam publicitari de la més famosa de totes les pel·lícules basquetmaníaques: 'Space Jam' (Joe Pytka, 1996)... La curiosa mescla de bàsquet, dibuixos animats i estrelles de la NBA va ser irresistible màgia per al taquillatge; l'actor Bill Murray i jugadors com Larry Johnson, 'Mugsy' Bogues, Larry Bird, Shawn Bradley o Pat Ewing també van tenir els seus papers estel·lars... En un altre àmbit més artístic, Spike Lee va dirigir a l'any 1998 'Una Mala Jugada' (He Got Game), protagonitzada per Denzel Washington, Rosario Dawson, Milla Jovovich i la llavors emergent estrella Ray Allen afrontant un paper més seriós que les altres aparicions esmentades... Un paper d'alçada, of course, per al genial escolta dels Boston Celtics...

Bàsquet i cinema... Dues passions que, inexplicablement, no han gaudit mai d'una gran obra mestra... Pel contrari, he obviat 'joies del setè art' com 'Air Bud' (Charles Martin Smith, 1997), 'Una tribu en la Cancha' (The Air up There, Paul M. Glaser, 1994) o 'El Sexto Hombre' (The 6th Man, Randall Miller, 1997), per a no ofendre sensibilitats ni estomacs delicats... Ai, si el Dr. Naismith s'aixequés de la seva tomba!... Fins la setmana que ve, incrèduls!