Núria Guasch, violinista

Una jove estudiant de violí a l'escola de música de Ferreries pot imaginar-se que anys més tard acabarà amb un grup de punk/pop/indie?
Anys enrere no m'ho imaginava, però quan faig un repàs de la meva trajectòria veig que, més que casualitats, el que m'ha portat a on estic ara han estat causalitats. Als 14 anys vaig voler canviar la manera de seguir tocant el violí: estava cansada de les partitures clàssiques i vaig començar a tocar música celta. Tenia molt clar que volia portar el violí cap a altres terrenys musicals i Lo Petit Comitè m'ha donat l'oportunitat d'indagar-ne un d'interessant des d'una vessant menys tècnica i més intuïtiva.

Com casa el violí amb el punk?
La veritat és que és una combinació que, en general, sorprèn, perquè no hi estem avesats. En el plantejament inicial del grup, el violí no hi entrava, però després de gravar de forma casolana una pre-maqueta, en què hi vaig afegir algunes frases amb l'instrument, a tots els components els va agradar molt i, ara, la presència del violí s'ha convertit en una senya d'identitat de LPC. Ho podeu escoltar als següents enllaços:www.facebook.com/lopetitcomiteiwww.myspace.com/lopetitcomite

Qui són Lo Petit Comitè?
Lo Petit Comitè neix amb la intenció de donar sortida a les cançons desangelades del fundador i cantant de Ràbia Positiva, David Vázquez, després de la dissolució d'aquesta banda de punk contestatari amb més de 15 anys de trajectòria. LPC està format pel mateix David Vázquez (veu i guitarra), Antoni Bonastre "Bonus" (bateria), Roger Fe (baix i veus) i una servidora (violí i veus). El so semi-distorsionat, el mig temps i les melodies que se't queden al cap i aviat es taral·legen en són característiques. Pel que fa a l'estil, el punk està present, però s'acompanya de detalls pop i d'una base indie pròpia d'un quartet on tenim el "menys és més" com a màxima i punt de partida.

De què parlen les seves cançons?
De relacions humanes, de problemes socials, que eren vigents fa anys i ho segueixen sent a avui, d'esdeveniments que marquen la història de vida de qui els protagonitza. De les coses que tenen solució intentem donar-ne una visió positiva, o almenys vitalista.

Com valora l'actual polèmica envers la llengua catalana?
En el meu àmbit personal i a LPC cantem en català no tant per reivindicar políticament la llengua, sinó com perquè és amb la que ens sentim còmodes (amb la que parlem i somiem); és la nostra llengua. No obstant, cantem algun tema en gallec (la llengua materna del cantant), en dialecte menorquí (el meu) o en castellà. La diversitat lingüística és una riquesa.

Què opina de les retallades en matèria cultural?
Que empobreixen la nostra societat. Però és que encara hi ha un problema per sota d'això: en general, l'accés a la cultura segueix sent força elitista quan hauria d'estar molt més democratitzat i a l'abast de tothom.

Com compagina la seva professió d'educadora social i la música?
Visc els dos àmbits amb molta vocació i, d'alguna manera, afecten de forma transversal a la meva vida. La feina que faig d'educadora social a Llar de Pau (una casa de convalescència per dones en situació d'exclusió social, que depèn de les Filles de la Caritat) m'ha permès conèixer una realitat que queda força invisibilitzada; i la desenvolupo tenint en compte que el més essencial és contribuir a dignificar a les persones que hi fan una estada. D'altra banda, la música és una via d'expressió que he utilitzat sempre i que gaudeixo moltíssim. A banda de dedicar-me de forma més seria a LPC, canto amb un grup vocal de 8 noies (Lluïses i Maneles); i amb la meva parella toquem versions de temes d'arreu del món sota el format The Yellow Duet. Els horaris és el més difícil, però és qüestió d'aprofitar tots els forats.

Defensi la música com a teràpia.
Crec en la música i penso que encara s'utilitza massa poc en molts àmbits en què pot jugar un paper clau com a alliberació i connexió amb una part interna a la que no arriben les paraules ni les imatges. Per això, quan em van convidar a participar en el projecte de "Los Ronderos" (un grup musical que va néixer a Santa Lluïsa de Marillac, un centre de la Barceloneta que acull a persones en situació de sense llar) no vaig dubtar en afegir-me. També he viscut la música amb gent gran amb alzheimer que, tot i tenir dificultats per parlar, eren capaços de recordar una cançó sencera i d'emocionar-se al escoltar-la després d'anys sense sentir-la; o amb les mateixes dones de Llar de Pau, amb les que duc a terme un taller de música que permet treure el millor d'elles mateixes. Precisament, en col·laboració amb el David i el Roger, hem escrit un article per parlar dels beneficis de la música en la intervenció social, que es publicarà properament a la RES (Revista de Educación Social).

Que a un grup de quatre, tres de vostès siguin educadors socials, fa que s'entenguin millor?
Fa que tinguem molta afinitat. Feim broma al respecte, dient que amb LPC fem "pop-punk educat". Però que el "Bonus" treballi en un àmbit totalment diferent, també és molt positiu perquè sinó estaríem parlant sempre del mateix.

Influències musicals.
Les nostres fonts més directes són Ràbia Positiva, The Clash, The Termals, The Pogues, Petrograd? tots ells pel que fa a la base punk; i experimentem amb pinzellades d'estils més propers al reggae, al funky, al folk o als ritmes llatins.

Quins concerts tenen per a 2012?
Tenim confirmats un parell de concerts a locals de Gràcia el proper març; al l'abril tocarem al Casal de la Prosperitat, i al CSA Can Vies (Sants), així com a Tàrrega (Lleida); i al maig de moment només a la Farinera del Clot. Benvinguts seran els que vinguin de més. El calendari es pot consultar als nostres enllaços.

Quan els veurem a Menorca?
Esperem que aviat. Quan omplíem el calendari de 2012 ens vam reservar tres setmanes de l'estiu pensant en la possibilitat de tocar a Menorca. Tant de bo que sorgeixi, ens fa moltes ganes.

Disposen de cap disc al mercat?
A l'octubre de 2011 va sortir el segon volum de "Barcelona Explota", com a homenatge als 20 anys de la creació de Tralla Records, en el que s'inclouen dos temes de varis grups vinculats al segell, un dels quals som LPC. Tenim el plaer d'obrir el CD amb el tema "Dos estels". Volem posar-nos a enregistrar el primer treball després de l'estiu, per tal que surti l'any vinent.

La música, vista com un plaer, té més llarg recorregut que si un s'hi dedica professionalment?
Vist des de la meva perspectiva, sí. mai m'he imaginat dedicant-m'hi professionalment (amb les obligacions que això comporta), perquè pens que perdria gran part del sentit que té per mi ara per ara. I amb els companys de LPC ho compartim. El grup està format per quatre persones, que tot i tenir una dilatada i diversa experiència en el món de la música, sempre hi han tingut una relació d'amistat més que no pas de lligam.