La granota i l’escorpí

A Espanya, les quotes de mercat patri van quedar més que cobertes (valgui la redundància) amb 'Torrente 4: Lethal Crisis' (Santiago Segura), que només va tenir rival a les nostres taquilles amb 'Piratas del Caribe: En Aguas Misteriosas' (Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides, Rob Marshall)... L'inevitable 'Crepúsculo: Amanecer. parte 1' (The Twilight Saga: Breaking Down. Part 1, Bill Condon) i, of course, el duet Spielberg/Jackson amb 'Las Aventuras de Tintín: El Secreto del Unicornio' (The Adventures of Tintin: Secret of the Unicorn, 2011) van segellar l'any a darrera hora al costat de Johnny Depp, la nostra Pe i uns tridimensionalment casposos Segura i Rivera...

Darrere, la gran triomfadora mundial i final definitiu de la feixuga saga: 'Harry Potter y las Reliquias de la Muerte II' (Harry Potter and the Deadly Hallows: Part II, David Yates); seguida per un variat mostrari de dibuixets: 'Enredados' (Tangled, l'últim Disney, realitzat per Nathan Greno i Byron Howard), 'El Gato con Botas' (Puss in Boots, Chris Miller), el semi-fracàs de Pixar 'Cars 2' i la semi-animada 'Los Pitufos' (The Smurfs, Raja Gosnell)... El relatiu sleeper seria 'El Origen del Planeta de los Simios' (Rise of the Planet of the Apes, Rupert Wyatt), que tancaria aquest rànquing dels doblers, i coronaria al 'invisible' Andy Serkis (el mico César i el Capità Haddock a la cinta de Spielberg) com a l'intèrpret més rentable... Curiós, si més no...

'Opina la crítica'... En la meva més que humil posició, les meves cinc cintes espanyoles de l'any són: 'Mientras Duermes' (Jaume Balagueró), 'No Habrá Paz para los Malvados' (Enrique Urbizu), 'La Piel que Habito' (Pedro Almodóvar), 'Blackthorn. Sin Destino' (Mateo Gil) i, quasi de puntetes, la sorprenent, vigorosa i refrescant 'Verbo' d'Eduardo Chapero-Jackson... Reconec que no he vist ni 'Chico & Rita' (Fernando Trueba i Javier Mariscal), ni 'También la Lluvia' (Icíar Bollaín), ni 'La Voz Dormida' (Benito Zambrano), ni la Conxa d'Or a Donosti 'Los Pasos Dobles' de Isaki Lacuesta... La setmana que ve, els Goyas diran la seva...
A la resta del món, destacar la divertidísima grolleria femenina de 'La Boda de mi Mejor Amiga' (Bridesmaids, Paul Feig), les Lolites anime de Zach Snyder a 'Sucker Punch', la tardorenca 'Another Year' de Mike Leigh, la triomfadora a la Berlinale, la iranià 'Nader y Simin, una separación' (Jodaeiye Nader at Simin, Asghar Farhadi) i 'Código Fuente' (Source Code), la segona peça d'orfebreria sci-fi de Duncan Jones... Seguiríem amb un meravellós programa doble d'adolescents contra aliens: 'Super 8' (J.J.Abrams) i la sensació del Festival de Sitges 2011, 'Attack the Block' (Joe Cornish)... El retorn del millor i més romàntic Woody Allen amb 'Midnight in Paris', el preuat western 'Valor de ley' (True Grit) dels germans Coen i la teatral i visceral 'Un Dios Salvaje' (Carnage) de Roman Polanski, han esdevingut valors segurs, tant de crítica com de públic... També el meravellós homenatge al cinema mut que és 'The Artist' (Michel Hazanavicius), que prossegueix la seva reeixida carrera aquest any amb els Oscar com a proper objectiu... Més agosarada, però cal premiar la seva desvergonya, és 'Piranha 3D' d'Alexandre Aja... Pura burla hemoglobínica thrash de budells i silicona...

Top 5: el fracturat American Dream, el microcosmos d'un Ghotic Noir i Jennifer Lawrence; tot plegat, una lúgubre i subterrània 'Winter's Bone' (Debra Granik)... Txaikovsky, esquizofrènia, el subliminal com a sublim i Natalie Portman; és 'Cisne negro' (Black Swan, Darren Aronofsky)... Wagner, onirisme pur, l'eterna provocació de Lars Von Trier i Kirsten Dunst a 'Melancholia', el fenomen cinematogràfic de l'any juntament amb 'El Árbol de la Vida' (The Tree of Life), Palma d'Or a Cannes per a Terrence Malick per a una de les obres conceptualment més complexes, radicals i ambicioses dels últims anys... Poètica antropològica i esperit còsmic de la mà de Brad Pitt, Sean Penn i la revelació Jessica Chastain... L'empat el trenca l'amarga tendresa i l'estilitzada violència del nostàlgic thriller 'Drive' de Nicolas Winding Refn (Millor Director pel inspirat jurat de Cannes) i perfecte colofó d'aquest exercici anual...

Pertorbadora, dura i estranyament lírica, 'Drive' és pura fascinació cool entre el polar de Jean-Pierre Melville 'El Silencio de un Hombre' (Le Samurai, 1967), radiografia total de la solitud, i aquell primerenc 'Driver' (1978) de Walter Hill; pura cal·ligrafia narrativa i estilística al voltant d'una abstracció definitivament eighties... L'ombrívola quietud del samurai està present en cada gest i cada ritual del magnètic protagonista sense nom de 'Drive'; Ryan Gosling fa una interpretació perfecte com a aquest mecànic privilegiat d'un magnífic talent com a conductor (que utilitza tant com a especialista de cinema com a neutral xòfer per a tèrbols assumptes al millor postor), despertant por i compassió al mateix temps...

Amb una caçadora platejada i un escorpí daurat bordat a l'esquena, el desesperançat Gosling li pregunta al seu mafiós antagonista: "Coneixes la història de la granota i l'escorpí?"... El llefiscós amfibi seria el quart film al voltant del suós José Luis Torrente, greixum necessari per a sortejar l'assumpte monetari, i l'impressionant Neonoir urbà del danès Winding Refn seria la pel·lícula condemnada a la malenconia artística del aràcnid i el seu fibló fúcsia, sabedor de la presó que és la seva pròpia natura, el qui faria el més que legítim sacrifici cinematogràfic... Fins la setmana que ve, incrèduls!