"He trobat la sal de la felicitat"

El treball respira alegria i energia.
Respira Bep Marquès. La gent que em coneix sap que per molt mal donades que venguin sempre respir optimisme.

Diu que "Sal" fa olor a vida.
Sí. Hi ha històries de gent normal, com la que ve als meus concerts.

I molt amor.
Sí, perquè amorosament estic vivint un moment molt dolç. En quest sentit discrep de Sabina que diu que si estàs enamorat no pots fer cançons bones. En canvi jo a l'hora de composar he estat més motivat que mai per fer un bon disc, gaudint d'un esperit alegre.

Aquest és l'únic punt de divergència amb el seu admirat Sabina?
(Riu) Sí, és la meva única discrepància amb ell.

A nivell musical és un disc molt guitarrero i amb versions arriscades com "Na Nena" en format blues.
Mai havia fet blues i estic molt content de com ha quedat. Ens ho hem jugat tot a una carta. Amb en Toni Sintes (productor) varem parlar de llevar tots els possibles teclats i de fer un disc més guitarrero a més de donar-li importància als cors i un protagonisme excepcional a la meva veu. Així, "Sal" ha sortit amb una veu, ben enmig, entre nas i ulls, fent que aquest sigui un disc natural. Senzill, però ple de matisos.

"Sal" també és la seva primera incursió en castellà amb tres versions de Pancho Varona, Fernando Martín i José María Granados. Per què?
En el tema del castellà he fet cas als meus tècnics d'Acústic Menorca que ja fa temps que em deien que al canviar la llengua el meu timbre de veu era diferent. Així que vaig decidir agafar-lis la paraula i provar. Com que, de moment, composar en castellà no em surt vaig triar les cançons de tres referents meus. "Tu bufón" de Varona, la mà dreta de Sabina; "Margarita", de Granados, que és un tema preciós; i "Tan alto como nos dejen, tan fuerte como podamos", de Fernando Martín cantant de Desperados als anys 80, i actualment crític musical de Radio Nacional i "El País". Que Martín em telefoni i em digui que he fet un "discàs" és tot un luxe. Som conscient de que hi ha gent a la que no agrado gens, i d'altra a qui li encanta la meva música, però amb els anys he après que no s'ha de deixar a ningú indiferent.

Un altre ben especial és el que li dedica a Pau Faner, "Barba i capell armat". Qui és per a vostè Faner?
Anys enrere era un escriptor que jo admirava, i avui puc dir que és un amic. És una persona entranyable, un geni. Tenia molt clar que li volia dedicar una cançó en aquest disc. La lletra em va sortir d'una tirada, fou de les primeres de "Sal", on experimentem un ritme de rumba i flamenc. En sentir-la, la seva dona em va dir: "És tal qual".

Pau Faner diu de vostè que és "un cantant arran de mar, l'home més decididament afable que conec..."
Estic molt orgullós que digui açò de mi, i sobretot estic content que li hagi agradat la cançó.

Compta amb la col·laboració de molts amics cantants com Jaime Anglada, Carles Grimalt o Xaviss, entre d'altres, que fan que aquest treball sigui encara més rodó.
Sí, són molts anys de trepitjar escenaris i de conèixer a gent anant d'aquí allà. Han vingut a gravar perquè són amics meus, ja es sap que primer per recollir hi ha que sembrar. Comptar amb aquests músics ha estat un luxe, o amb l'aportació de Joan Taltavull, que consider que és un dels artistes més complets que tenim a l'Illa; o de n'Àngels Anglada, una al·lota molt professional i amb ganes de fer feina.

Els seus companys de sempre tampoc fallen: Toni Sintes (productor), Fel Casasnovas (Acústic Menorca); Ignasi Comellas i Toni Bosch.
Sempre formaran part del meu equip. Encara que presenti projectes en solitari, en Toni Bosch i n'Ignasi sempre seran al meu darrera. Allà on vaig jo van ells. I d'en Toni Sintes només puc dir que ens entenem sols amb una mirada i que aquesta "Sal" també té molt de la seva manera de pensar i de fer música. I d'en Fel sempre dic que em barallo més amb ell que amb la dona (riu), fa una gran feina i és un tècnic molt ràpid que sap estar a les ordres d'un productor. Al darrera encara hi ha molta més gent: el disseny de Jaume Bagur; Martí Genestar; Joan Massanet; David Moll; Quique Soriano, que amb el seu baix aporta molta vida al disc; la contundència de David Marquès a la bateria; Miquel Plana, un crack a l'harmònica; Toni Fuster, al tambor i fabiol; Francina Mercadal...

A "Sal" hi ha una cançó representativa sobretot per a la gent de Ciutadella: "Ciutat de Parella".
Sí, la veritat és que la varem gravar per tenir-la, i al final el resultat m'ha agradat molt.

Compleix amb la seva cita musical amb la Festa. S'ha de dir que "Sa nit de Sant Joan" és un tema preciós.
L'altra dia l'escoltava a la ràdio i em vaig adonar que no sona gens malament. Crec que el final de la cançó, amb els cors, el tambor i el fabiol, li posarà la pell de gallina a més d'un.

Un cd inspirat i treballat a Menorca. El fet de que sigui un producte "illenc" és un valor afegit?
El fet de composar a una illa et dóna una perspectiva diferent a la resta del món. Ser a un lloc tan aïllat i amb tanta Tramuntana ja el fa diferent. En aquest disc he experimentat més que mai, i he aprofitat al màxim el fet de viure a Menorca.

Es parla del seu millor treball, però se'ns dubte és el que ha cuinat d'una manera molt especial per l'arribada de la seva filla Amara.
Sí, he fet feina d'una manera diferent, sabent que prest seré pare. Encara no li he vist la careta però, encara que dins la panxa de sa mare, n'Amara ja ha estat present a la gravació. Li posava la música que fa son pare. El fet de que el maig neixi aquesta personeta m'ha ajudat a fer un disc millor.

La durà als seus concerts?
Sí i tant! Ha de venir a veure a son pare fer quatre escenes... (riu).

Hi ha dues cançons més dedicades a qui l'ha ajudat a descobrir la sal de la vida: n'Inma i n'Alesandro.
A la meva dona li dedico "Torna", un tema molt potent tant en la versió single, com la que cant amb Jaime Anglada, Carles Grimalt, Xaviss, Àngels Anglada i Joan Taltavull. Em va sortir d'una tirada. I "Petit guerrer", per al meu fillol, n'Albert, i per n'Alesandro -fill de la meva dona-, la personeta que em dóna guerra cada dia i que m'estim moltíssim.

Ara és temps de gira. Quins concerts té tancats?
El proper 24 a Calós, a Ciutadella; el març, dia 3 al descans del partit Menorca Bàsquet-Burgos; dia 22 a S'Art Club, a Inca; dia 23 a Barcelona; 24 a Corbera de Llobregat; el 29 a l'Espai Xocolat Centre de Palma, i al vespre al programa "Nit de Bauxa" de Canal 4; el 30 a l'FNAC de l'Illa Diagonal; el 2 de juny tornam a tocar a Ciutadella; el 19 a la Luz de Gas de Barcelona; i el juliol i agost hi haurà més concerts a Menorca i Mallorca.

Com van les vendes?
Molt bé. A més de pels mitjans tradicionals, hem habilitat l'opció d'encarregar "Sal" directament pel Facebook, i la gent respon. Ens hem de reinventar.

Què me'n diu de l'edició de Produccions Blau?
Immillorable. Ara fa 10 anys que firmarem amb ells. Miguel Àngel Sancho i jo ja som com una parella de fet. Mai s'ha ficat en la meva manera de treballar. Em va telefonar i em va dir: "Bep has fet un discàs", i això venint d'un professional com ell és tot un orgull.

És home de dinar amb sal o sense?
Amb sal, i ara més que mai!

BARBA I CAPELL ARMAT
Pau Faner
"Era al Pirineu amb la família quan em va arribar un correu d'en Bep Marquès amb una primera maqueta de la cançó 'Barba i capell'. El vaig escoltar en un iPad del meu fill, en Pau; miracles de la tècnica! De tot d'una em vaig empegueir, i ara que ja han passat mesos crec que encara hi estic, empegueït. La veritat és que en Bep és un al·lot afectuós com n'he trobat molt pocs al llarg de la meva vida, i s'aboca en tromba a l'amistat; en aquest sentit té el millor dels dots que es poden tenir. I a més a més canta, i composa, i aboca els seus sentiments a les cançons, que és la millor manera de fer-les bones; l'autenticitat. Aquella cançó que sonava només amb veu i guitarra a la primera maqueta es va vestir després d'instruments i veus, amb els arranjaments d'en Toni Sintes Carreras, es va omplir de ritme i va començar a sonar moltíssim bé, de manera que, per sort, va transcendir el tio aquest de la barba i el capell armat..."