Autoretrat. Oli damunt planxa de Pasqual Calbó dipositat en els fons del Museu de Menorca

Autoretrat. Oli damunt planxa de Pasqual Calbó dipositat en els fons del Museu de Menorca

Laura Bañón18/11/15 0:00
TW
1

El 2017 serà l'Any Pasqual Calbó i Caldés, una declaració que va ser aprovada per unanimitat en l'últim ple del Consell. La decisió pretén fer present la memòria del personatge en el 200 aniversari de la seva mort, fomentar les iniciatives en relació a la seva figura i prestar més atenció en les matèries en què va destacar l'homenatjat. De fet, l'IME, el Museu de Menorca i la Biblioteca Pública de Maó ja han expressat la seva intenció de dur a terme diverses activitats per homenatjar la persona i divulgar l'obra de Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817), que es prepararan dins 2016.


Pintura i llengua

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura. Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma. Fou cridat a Viena el 1779, on fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena. Fou designat primer pintor de cambra de l'emperadriu i director de la galeria imperial. Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó. El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on va fer de pintor paisatgista. Residí a l'Havana, a Nova Orleans i a Santo Domingo. El 1790 tornà a Maó, i es dedicà a l'ensenyament, orientat a l'arquitectura, fins el 1812, que deixà tota activitat a causa d'una paràlisi a les mans. Calbó recopilà i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l'últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.