Sublim ‘Carmina Burana’

La cita començava amb l'aforament complet. Mil persones reunides a l'Hornabec de la fortalesa d'Isabel II, un entorn que demostrà que és més que apte per a la celebració de grans espectacles.

Després d'unes paraules inicials d'agraïment per part del president del Cor Illa de Menorca, Diego Dubón, prenia la paraula l'orquestra simfònica amb tres danses hongareses (la 4, la 5 i la 6) de Brahms que ja deixaven clara la qualitat dels músics que dirigida Antoni Pons Morlà.

'O Fortuna'

No hi ha dubte, però, que el moment més espectacular arribava amb l'«O Fortuna», amb una sonoritat espectacular que posava la pell de gallina i traslladava l'espectador a una altra dimensió, gràcies també a un interessant joc de llums que complementava de forma ideal l'espectacle. Tot plegat, imponent, superlatiu.

La part instrumental va quedar perfectament conjuntada amb la vocal, i com a complement perfecte van comptar amb les ballarines d'Alba Estudi de Dansa, que amb els seus moviments ajudaren a donar, no només vistositat a l'espectacle, sinó també una major contundència als cops de percussió que tanta importància tenen en aquesta obra de Carl Orff.

Després d'inaugurar un «Carmina Burana» amb tantes emocions, la resta del programa va transcórrer amb moments més intensos que d'altres, però sempre amb unes interpretacions molt acurades que el públic semblava assaborir.

Quant als solistes, Paulino Maria va ser el primer a sortir a escena, amb l'«Omnia sol temperat», i repetiria més tard amb altres fragments com l'«Estuans interius» o l'«Ego sum Abbas», sempre amb gran solemnitat.

Ja cap al final del muntatge van intervenir els altres dos cantants, una esplèndida Maria Camps, i l'altre baríton, Jaume Gelabert, qui protagonitzà el moment en què confluiren més artistes damunt de l'escenari. Va ser amb un majestuós «Tempus est iocundum», amb Camps, el cor, l'orquestra i, també, les veus encisadores del cor infantil, que aportaren el toc de dolçor vocal definitiu per arrodonir l'obra.

Tot i que en tota la obra hi ha diversos moments de gran intensitat, la seva màxima expressió va tornar a arribar amb l'«O Fortuna» que tanca l'obra d'Orff i que proporcionà una sensació de grandesa a les mil ànimes presents a La Mola, que no dubtaren en posar-se de peus per ovacionar, durant més de cinc minuts, els artistes que hi havia damunt l'escenari. Un premi a molts mesos de feina, dels músics professionals i també dels cantants del cor, tots amateurs, fet que encara fam és destacable la gran qualitat aconseguida amb aquest espectacle.

Una vetllada tan especial no podia acabar sense bis. I així va ser, i de nou, amb l'«O Fortuna», tema que es va tornar a escoltar baix la lluna creixent d'aquest juliol que segur serà recordat pels presents a aquesta cita, i no només dels que eren entre el públic, també per al centenar d'artistes que ho feren possible.