El concierto de Damien Rice continuó fuera del 'Principal'

Ido, jo sí que sabia qué anava a veure i qui anava a veure. Va ser un concertàs! Sense desmerèixer ats músics d'aquí, que en tenim de molt i molt bons, ets menorquins normalment mos hem de desplaçar fora de Menorca per veure concerts d'aquest nivell. Així que, moltes gràcies a s'organització i moltes gràcies a n'en Damien Rice.

Como ya dije, el teatrillo con el vino, sobró. Muchos de los que allí estaban no entendían ni papa de inglés y se hizo pesado hasta para los que sí lo entendíamos.

Al·lucino, quin sentit tindria, en aquest cas, criticar per criticar? Cap ni un. La crítica forma part de l'espectacle i de l'art. També, idò, dels concerts i la música. Això no vol dir que s'hagi de deixar de programar res, simplement que no tot pot agradar tothom. És cert que m'hauria d'haver informat abans, però a una, també li agrada de tant en tant l'efecte sorpresa. Per exemple, com el que vaig tenir fa pocs dies al Claustre. Memorable espectacle de Marco Mezquida i Sol Picó... i tampoc sabia que anava a veure.

Al.lucino amb alguns comentaris. Rice va fer un concert molt especial, molt senzill (Núria, el proper cop informa’t abans, la gira que estava fent era així, només ell, però... monòton???) i amb molt de sentiment, i després va tenir el detall de seguir cantant al carrer. Que jo sàpiga, no hi va haver cap queixa per sorolls molestos. Amb tots els respectes, potser criticar per criticar us faci sentir especials, però per a mi va ser un dels millors recitals que recordo al Principal. Després ens queixarem de poca oferta cultural.

Oïda, menyspreo el concert perquè a mi no em va agradar i intentava contrastar la meva opinió amb la crònica entusiasta (per altra banda, com ho són sempre les cròniques dels concerts que es fan a Menorca). Evidentment tot són gustos, però volia fer saber als qui no hi van anar que no es pensin que es van perdre el concert de les seves vides. Constato també, perquè tot sigui dit, que a la gran majoria del públic assistent el concert els va agradar molt, al menys van premiar-lo amb una ovació dempeus. Sospito que amb un poc d'esnobisme, però això ja són valoracions molt personals. Damien Rice, si més no, s'ho va passar d'allò més bé, especialment després de beure's i brindar amb els companys tres botelles de ví. La darrere cançó, amb el ví ja begut, per mi la millor. Llàstima no haver començat el concert pel final.

Excelente Concierto. Gracias a la organización por permitirnos gozar de este artistazo y su acompañantes en el Teatro Principal.

Si fos qualsevol grupet de menorca que en acabar la seva actuació en un bar (dels pocs que encara queden sense prohibició de música en directe) es posessin a tocar fora tot serien queixes i en pocs minuts hi faria acte de presència sa policia. Com que és artista internacional, aplaudim amb ses orelles. Molt bé.

Discrepo Núria, i no sòc fan. La música és quelcom més que “cantar bé” o “tenir bona veu”. El que a tu et va semblar monòton, sense banda, sense ritme i a les fosques, pot ser que no fossis capaç de captar l’art. Per gustos, colors, però no penso que hagis de despreciar el concert.

Després de llegir la crònica del concert de Damien Rice a Maó podria pensar: "quina llàstima, me'l vaig perdre". Però no, no me'l vaig perdre i el que en realitat vaig pensar en acabar el concert és: "quina llàstima d'hores perdudes!". Quin avorriment! Sense banda, sense ritme, gairebé a les fosques, Damien Rice ens va oferir un concert llarg, monòton i pesat. Sí, el noi té bona veu, però tot sona pràcticament igual. Per tant, els que no en sou fans, no us lamenteu, no us vau perdre res de l'altre món!