Lara Pons i el seu ‘Obsequi’

Aquestes festes es presentà en societat la cantant, amb un concert organitzat per l’AV Dalt Sant Joan, a Maó. I ho va fer amb «Obsequi», el disc que acaba de publicar i que inclou sis temes propis, on es mesclen estils diversos, cançons «tranquil·letes, en acústic» en menorquí i en castellà, però també un parell de rumbes més animades. «Són molt sentimentals, temes que tothom es pot endur al seu terreny, amb vivències que passen a tothom, molt sinceres», explica la jove, que actualment estudia magisteri i cant a Girona.

El repertori el completa amb temes d’artistes reconeguts, com Antonio Flores o Txarango, i també en versiona altres coneguts com «Stany by me».

Pons ja havia fet alguna actuació a qualque local de Girona. «Aquí no havia cantat mai tota sola, encara que havia participat a l’Sputnik Concert del novembre a Sant Lluís», recorda, referint-se a la importància que ha tingut conèxier la gent de Wanderlust Menorca. «A principi d’estiu els vaig conèixer i he participat a qualque secret concert. M’estan ajudant molt i m’han produït el disc», agraeix.

L’experiència està sent molt positiva i cada cop està més còmode. «La veritat és que em sent molt bé davant del públic, em falta agafar pràctica, perquè encara m’equivoc», admet. «Però al final del concert vaig sortir molt contenta, perquè així i tot tothom em va felicitar».

Lara Pons vol transmetre naturalitat i proximitat amb el públic. «Em sent molt natural i m’agrada ser propera, vull que sigui íntim i familiar».

«Per ara, la música és un hobby, però no m’importaria dedicar-me a la música. Però sé que és complicat, que hi ha moltes limitacions i que tot és molt car. Per açò primer vull acabar els estudis per ser mestra», explica, sincera, l’autora de temes com «Volver a andar», on xerra de l’evolució vital i dels canvis de l’adolescència; «Con la vida», un clam a l’esperança i a tirar endavant per aconseguir els reptes que un es proposa; o «Per si un cas se t’ha oblidat», tema que dedica «a la meva mare i a la gent que sempre m’ha fet costat». Una altra cançó és «Obsequi», que titula el disc, i que dedica al seu avi i a totes les seves ensenyances.

Sense pressa, però sense pausa, la cantautora diu que «no tenc cap objectiu marcat, aniré fent i a veure com ve tot. Tenc pensat fer algunes cosetes, diferents projectes per anar a tocar, que és el que més m’omple», conclou la jove cantant.