Foto de grup de l’any 2015, quan van ser pregoners de les festes de Sant Bartomeu, celebrant el 70 aniversari | S.B.P.

TW
0

El grup folklòric de Ferreries Aires des Barranc d’Algendar enguany celebra el seu 75 aniversari. El formen Llorenç (Sito) Barber, el seu president des de 2001, i altres veterans de la formació. Una vintena de persones, entre músics i balladors, que recullen el testimoni dels creadors del grup i mestres del fandango, i que han sabut mantenir viva aquesta tradició. Un ball que, com bé exlica Barber, va subsistir per mèrit dels pagesos, coneixedors dels passos, que posaven en pràctica en trobades mítiques entre els llocs des Canaló i Sobrevell, a la zona del barranc d’Agendar.

Veïns que ho tenien molt bé per ajuntar-se en celebracions i que convidaven llocs veïns, fins i tot de Ciutadella, a l’altra banda de la mitgera, com Torrepetxina. Aquests feien els passos de Ciutadella, i els de Ferreries feien els seus, recorda; amb la cançó seva per excel·lència, que és la «Jota de Ferreries», que li deien llavors «els passos de Ferreries», apresa dels avis i que ningú sap d’on ve, explica.

Demanat sobre la supervivència d’aquesta tradició, Sito Barber explica que hi ha modes que van i venen, i que l’època dels pasdobles i del ballar agafats va fer pensar que el folklore havia de desaparèixer, però «sempre queda es fandango». Sito Barber va començar dins el grup de rebot, diu, perquè un amic li va demanar sonar la guitarra. El va animar el seu conco, conegut com es Conco en Roig (Joan Pons Salord), germà de sa mare, i un dels creadors i emblemàtics del grup. Igual que Pepe Martí Camps i Margarita Barber Fullana, des Canaló. Llavors, els convidaven a porquejades i anaven a fer colque serenata, recorda. Van començar així, explica, amb la gran sort que eren dues famílies que feien música i que es van avenir molt. Però, això sí, «les dones, quan es casaven, ho havien de deixar anar tot». I explica que «a la primera foto que tenim del grup, hi surten les dues famílies, però les dones no hi són». Tal vegada no estava prou ben vist que una dona casada ballés, però el seu paper era clau perquè ho inculcava als seus fills.

Aires des Barranc d’Algendar, a partir dels anys 80, va començar a fer intercanvis amb altres grups d’arreu, com Aires des Pla de Marratxí, a Mallorca. Després, van anar a Eivissa i a la Península; Barcelona, Valencià, País Basc, Galícia o Segòvia. Aquest any, serà Astúries. La gent s’estima aquest tipus de folklore, «encara que és una cosa minoritària», reconeix. I afegeix que les escoles de ball actualment tenen menys al·lots i al·lotes. Ells en fan i es reuneixen a l’aula de dansa de l’Auditori de Ferreries cada dilluns, I xalen, segurament, com xalaven els seus avantpassats. Aquest any, celebraran el 75 aniversari (el dels 70 el van fer com a pregoners de Sant Bartomeu) amb un programa d’actes commemoratius que comencen per Sant Antoni, amb la torrada popular de sobrassada, que s’alternen amb el grup Es Panell, també de Ferreries.