Vicent Pons

Vicent Pons

Isaac Pons de Rosa03/01/21 20:14
TW
0

«Menorca eròtica» és el títol del llibre que acaba de veure la llum i que és obra de Vicent Pons, un ferrerienc amant i descendent de glosadors que es submergeix en l’erotisme que, més o menys explícit, apareix constantment en la creació artística, sigui en les arts, en la poesia, les gloses o les codolades.

Vicent Pons és besnét de Llorenç Pons Alzina, nét de Toni Pons Pons, i fill de Llorenç Pons, tots ells avesats a la glosa i a les codolades. I és aquest món de les rimes i els jocs de paraules on fa temps que l’autor d’aquest llibre fa recerca sobre l’eròtica popular, entre gloses, codolades, dites, acudits i fins i tot històries reals, normalment de la pagesia. I ho presenta amb un recull de textos, que edita al llibre acompanyat de pintures pròpies i de diferents artistes menorquins. N’hi ha, per exemple, de Jaume Fedelich, Zulema Bagur, Ivan Jordà, Carlos Mascaró, Carles Gomila, Miquel Bosch, Pacífic Camps, Pau Faner o Rafel Jofre.

Vicent Pons defensa que el seu «no és un llibre brut, sinó que ralla de l’erotisme que tots duim a dins». I ho demostra amb un llibre carregat d’exemples, de textos picants, suggerents, atrevits o no, on l’eròtic apareix d’una forma més o menys subtil.

Encapçalen el llibre, intervencions de Sonia Marquès, Joan Pons, Bep Cardona, Manuel Pons Muñoz i Joan J. Quetglas, i tot seguit, un aplec d’obres d’escriptors, poetes o glosadors, com Anna Maria Ticoulat, Tomeu i Miquel Truyol, Llorenç Carreras, Joan Carles Villalonga, Núria Enrich, Margalida Adrover o Zès Coll. Fins i tot s’hi poden llegir lletres de caràcter històric, de l’època musulmana, com és el cas del poeta Ibn Sahl, explica Pons.

L’autor creu fermament que «la llengua esmolada té tota l’atracció», i retrocedeix encara més enrere, fins a l’època talaiòtica, per imaginar com devien ser aquells menorquins. Desvetlla converses amb el seu amic Josep Mascaró Pasarius, sobre l’eròtica que ja devia ser present en les societats prehistòriques.

I també és present l’erotisme en la gastronomia, en la dolçor de la mel, com comentava amb un altre amic, Ramon Cavaller. I és patent, igualment, en la vellesa, on regna la sapiència de la vida.

Com a mostra d’aquesta omnipresència d’aquest culte al cos i la seva sensualitat, Pons dedica la portada a una Venus de Botticelli «renascuda» a l’entorn de Cala Galdana.