En els 50 anys dels Amics de s’Òpera de Maó

Menorca s’enorgulleix d’una tradició que es remunta a principis de segle XIX, època en què companyies d’òpera italiana començaren a oferir amb regularitat els títols més populars del moment. D’aquesta època és també el Teatre Principal de Maó, un edifici que va ser construït expressament per acollir les funcions d’un gènere que ja havia conquerit el cor del públic illenc.

La passió per l’òpera va afavorir una estabilitat en les temporades fins a l’esdeveniment de la guerra civil, període en què es varen interrompre les representacions i va obrir un parèntesi que es va perllongar fins a l’inici dels anys 70. Tot canvia a partir de l’any 1971 quan, a iniciativa de l’ajuntament, es van organitzar unes representacions de «Rigoletto» de Verdi i «Lucia di Lammermoor» de Donizetti al Teatre Principal de Maó, amb les quals es volia celebrar el 155è aniversari de la inauguració de les temporades regulars d’òpera italiana a Maó.

És llavors quan, com expliquen alguns dels socis que hi són des dels inicis de l’entitat, es va constituir una associació amb l’objectiu d’aglutinar i donar veu als afeccionats al gènere que volien que a Menorca es tornessin a representar òperes amb certa regularitat . La idea va partir d’un grup de ciutadans –molts d’ells també vinculats a l’Orfeó i a l’Ateneu– que van trobar recolzament institucional en l’Ajuntament de Maó, llavors representat per Rafel Timoner.

El 17 de març de l’any 1971 és la data oficial de la creació de l’Associació dels Amics de s’Òpera de Maó. I l’any 1972, amb la programació d’«Il barbiere di Siviglia» de Rossini i de «Faust» de Gounod per a la I Setmana d’Òpera, va començar un cicle que, fins el dia d’avui, ha tingut continuïtat. Són 50 anys sense interrupció en què aquesta entitat ha agrupat les persones amants de l’òpera i s’ha encarregat de promoure i organitzar espectacles d’art líric, procurant mantenir i vigoritzar la tradició operística.

A la primera època, en què funcionava d’una manera més casolana, tot era una aventura constant. Es comptava amb una orquestra muntada per a l’ocasió, amb músics de l’Illa i reforços de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Noms destacats de la cultura local hi varen estar vinculats des del principi del projecte, com Diego Monjo –menorquí encarregat durant anys de dirigir la part escènica del Teatre del Liceu de Barcelona–, el cantant Antoni Borrás o el director Deseado Mercadal. En els inicis també hi va prendre part Joan Pons, el baríton menorquí que ha portat el nom de Menorca arreu del món, i que ha estat una figura essencial en la trajectòria de l’entitat des de les primeres passes fins a l’actualitat.

La feina dels Amics de s’Òpera ha anat evolucionant al llarg del temps i han procurat estar al corrent de noves tendències, com ara la progressiva importància que ha anat adquirint la direcció d’escena. El mateix succeeix amb la música, i des dels anys 90 es compta amb la participació de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida per grans especialistes en el gènere. Aquesta gradual i obligada professionalització del treball ha permès gaudir de produccions de gran nivell, equiparable a les que es poden contemplar a altres teatres europeus i que ha obtingut el reconeixement del públic i de les organitzacions culturals més assenyalades. Basti citar com a exemple la producció de l’òpera «I Puritani» que va entrar en la llista dels cent millors espectacles culturals destacats pel Ministeri de Cultura en 2008.

El que no ha canviat en tots aquests anys és la il·lusió d’un projecte que segueix mantenint un esperit jove. Els membres de la junta, un equip que viu l’òpera amb intensitat i passió incondicional pel gènere, treballen durant tot l’any en l’enllestiment de la temporada, preparant una cita que es cuina a foc lent durant mesos, fins i tot amb una previsió d’anys a l’hora de programar i contractar els cantants. A mesura que es va atracant la data de les funcions, el ritme de treball augmenta i cada vegada va implicant a més gent.

Davant la magnitud que anava agafant el projecte, en 2006 es va crear la Fundació Menorquina de l’Òpera, per assegurar la vitalitat i el bon funcionament de l’òpera a la nostra Illa, amb l’Ajuntament de Maó, el Consell Insular de Menorca, el Govern balear i els mateixos Amics de s’Òpera com a patrons. Els Amics de s’Òpera actuen com a organitzadors, pensant i coordinant els centenars de persones que intervenen en la posada en escena de qualsevol òpera (cantants, músics, figurants, ballarins, tècnics d’il·luminació, traducció dels textos, perruqueria, maquillatge, modistes, transportistes i un llarg etcètera).

Els Amics de s’Òpera va néixer de la societat civil i els seus socis segueixen sent, generació rere generació, el pilar que sustenta la raó de ser d’una entitat com aquesta. Un altre dels pilars és el Cor dels Amics de s’Òpera, formació que des del principi ha fet possible totes i cadascuna de les funcions d’òpera. Els membres del cor assagen gairebé durant tot l’any sense interrupció, dedicant hores i hores a aprendre i perfeccionar els seus papers i deixant-se la pell per aconseguir el millor resultat.

Des de fa mig segle l’associació prepara, com a mínim, una òpera escenificada a l’any, tot i que en algunes etapes s’ha pogut gaudir de dos títols per temporada. Paral·lelament a això, s’han organitzat òperes en versió concert, recitals, conferències i exposicions. S’ha potenciat el repertori italià que forma part de la nostra essència, però també hi ha altres fites a destacar, com l’estrena a Menorca de les òperes mozartianes «Le nozze di Figaro», «Don Giovanni» i «Così fan tutte», o de títols més inusuals com «La Cenerentola» o «L’italiana in Algeri» de Rossini i «Ernani» de Verdi. Si es demanés als afeccionats que destaquin només una d’entre totes les òperes representades al llarg d’aquests anys, els posaríem en un difícil compromís, encara que potser molts es decantarien pel «Falstaff» de 2001. Amb aquesta òpera, que ha quedat en el record de tothom, es va reinaugurar el Teatre Principal i va comptar amb Joan Pons -figura clau en aquests cinquanta anys de recorregut de l’associació-, com a protagonista.

En els programes de les òperes representades a Maó localitzem els noms de cantants que han vingut en el punt àlgid de la seva carrera, encaixant la cita amb els Amics de s’Òpera entre les actuacions per als teatres més importants del món, com el Metropolitan de Nova York, el Covent Garden de Londres, l’Scala de Milà, la Fenice de Venècia, el Liceu de Barcelona o el Teatro Real de Madrid.

Els cantants de renom des dels primers anys, com Pedro Lavirgen, Bianca Berini, Franco Bordoni i altres que s’han afegit en les darreres dècades, passant per Jaume Aragall, Elena Obraztsova, Mariola Cantarero, Aquiles Machado, Ainhoa Arteta, Fabio Armiliato, Daniela Desi, Carlos Chausson, només per anomenar-ne alguns. D’entre aquests s’ha de destacar també un nom menorquí, Simón Orfila, la carrera del qual hem vist créixer i evolucionar en les múltiples ocasions en què ha participat en les temporades d’òpera.

Al llarg d’aquestes cinc dècades en la casa de l’òpera que és el Teatre Principal, s’han viscut vetllades inoblidables. Generacions de menorquins i visitants que han sentit l’emoció d’escoltar les millors veus del panorama operístic, en un teatre que permet establir una relació molt propera amb els artistes. Quan no va ser possible disposar del teatre durant la seva restauració, a finals dels anys noranta, els Amics de s’Òpera es van haver de reinventar, traslladant les representacions a un pavelló del Recinte Firal de Maó. Allò que havia de ser un problema es va convertir en una oportunitat, ja que va permetre escenificar obres que requerien una gran presència escènica, com «Carmen», «Aida» o «Turandot». El mateix ha succeït amb les crisis econòmiques que han modificat projectes, i ara també amb l’epidèmia que ha trasbalsat el món, però que no ha aturat l’activitat d’una entitat que té vitalitat per a molts anys i que es planteja nous reptes de futur.

Si desitgen formar part d’aquest projecte, poden trobar més informació i contacte a www.operamenorca.com