Rodrigo Cuevas, gurú de la dimensió Covadonga, aterra a Pedra viva

Cuevas és un artista que té les arrels del seu art musical al repertori folklorista de la seva terra, Astúries, però que afronta aquesta tradició des d’una mirada contemporània i transgressora que el porta a filtrar-la a través de la música electrònica i a embolcallar-la amb una proposta escènica d’allò més rompedora i eclèctica, ja que a voltes et sents dins un espectacle d’avantguarda, però, de sobte, es romp la quarta paret i el cabaret inunda l’escenari i t’inclou a dins mateix del fet teatral. I tot plegat amb una estètica entre vintage, kitsch i transformer que descol·loca esquemes i refresca la percepció. Un autèntic revulsiu per a una nit d’estiu a Sa Vinyeta, que es va convertir en un espai agro-escènic magnífic (hauria de ser el primer de molts espectacles en un indret amb tantes possibilitats) per acollir una proposta atrevida, divertida, intel·ligent, reivindicativa i molt, molt interessant.

Cuevas apareixia a l’escenari amb una interpretació tunejada i estilitzada de vestuari tradicional asturià, madreñas daurades als peus i un kimono vermell que li conferia tot l’estatus diví que li pertoca a un artista sense complexos que es presenta amb l’ànima nua i el cor per bandera! I començava a desgranar cants tradicionals, històries populars i fets succeïts, interpel·lacions a l’auditori, més música… I així successivament fins a submergir-te dins un univers que deu ser el de «Trópico de Covadonga», un lloc «calent» i «humit», on regnen els déus de l’heretgia i on tota transgressió és permesa, sempre dins l’elegància i la intel·ligència d’un creador que sap acotar molt bé els límits que un espectacle de qualitat li atorga.

L’acompanyaven dos grans músics, Mapi Quintana, al vocoder, contrabaix, panderos i veu, i Juanjo Díaz, a les percussions. La il·luminació i el context, entre el trash i l’agro, acabaven de donar el punt escapat a la proposta, que en aquesta ocasió no va poder-se servir de tots els elements escènics i coreogràfics que li són propis per concepció (i tampoc es trobaren a faltar).

Rodrigo Cuevas llueix una veu diàfana i molt adaptada al repertori que treballa, i un ús de diferents instruments, com l’acordió o el pandero, que demostren el seu domini del gènere. Mapi Quintana i Juanjo Díaz li donen el complement perfecte perquè la proposta musical sigui de molta qualitat per ella mateixa. Però tot plegat no es queda només en això, va molt més enllà. Es converteix en un espectacle carregat de reivindicació sociopolítica i de filosofia de vida, i en tot moment servit amb un humor mesurat i estilitzat que t’emporta de la mà i t’acomoda a la dimensió Covadonga, d’on no voldries sortir.

Cal fer esment de la capacitat poliglota de què fa gala Cuevas, ja que bona part de l’espectacle va fer servir l’idioma de la terra per comunicar-se i, fins i tot, va cantar en perfecte dialecte menorquí una cançó del nostre repertori amb Joana Pons, l’altra diva de la nit per dret propi i per reconeixement, la qual va correspondre i regalar a Cuevas una cançó tradicional asturiana. Moment especial de la vetllada!

Veritablement, Rodrigo Cuevas és un artista irrepetible que no pot ni va deixar indiferent ningú dels que omplíem l’auditori de Sa Vinyeta. El públic va ovacionar dempeus la proposta i va ser partícip en tot moment del joc escènic i musical a què ens va sotmetre Cuevas. Un espectacle magnífic i transgressor que obre percepcions i mentalitats. Al cap i a la fi, l’art hi és també per això, per fer-nos evolucionar i créixer per dins. I Cuevas és un artista amb totes les lletres. Enhorabona, una vegada més, als programadors de Pedra Viva per introduir a Menorca propostes tan refrescants. Bravissimi!