Lina Pons, Manel Martí i Miquel À. Maria, aquest divendres a Ciutadella | Josep Bagur Gomila

9

Es compleixen 45 anys de l’inici del Congrés de Cultura Catalana, «un esdeveniment social, cultural i polític d’ampli espectre ideològic», impulsat des de Menorca i que comportà la celebració de multitud d’esdeveniments, des de concerts, a representacions teatrals o conferències, a tots els territoris de parla catalana entre 1975 i 1977. Un espai de trobada per a definir, des dels principis de democràcia i catalanitat, una nova Menorca després de la dictadura.

Per a commemorar aquell congrés, s’organitza ara un programa d’activitats, enteses com una oportunitat per a recordar i «analitzar des d’aquella experiència i els principis que la inspiraven, els reptes socials, polítics i culturals que té Menorca en vista al futur».

Aquest programa va del 25 de març al 29 d’abril, i inclou la presentació del llibre dedicat al congrés que ha elaborat Manel Martí i dos debats, al Cercle Artístic i a l’Ateneu de Maó, per a repassar i passar balanç del que va suposar aquell esdeveniment, i també per fer una mirada cap al futur.

Així mateix, el 29 d’abril es farà un acte poètic i musical en el qual participaran un bon nombre d’artistes, des de Ponç Pons a Maria Àngels Gornés i Anna Maria Ticoulat, a més de Llucia Palliser, Carlos Minuchin o Maria Alcázar, entre altres.

Al Cercle Artístic de Ciutadella, es presentaren aquest divendres aquests actes commemoratius. Hi van ser la presidenta de l’entitat, Lina Pons, el conseller insular de Cultura, Miquel Àngel Maria, i l’impulsor de les jornades, Manel Martí. No hi va poder ser Aurora Herráiz, en representació de l’Ateneu de Maó.

I és que l’entitat maonesa va esdevenir la seu a l’Illa d’aquest congrés, que impulsaven l’Obra Cultural Balear a Menorca, Joventuts Musicals de Ciutadella i de Maó, els Cineclubs de totes dues ciutats, les Colònies d’Estiu, l’Escola de Teologia i la companyia de teatre Delfín Serra.

Com apuntà Martí, en el marc del congrés es crearen fins a «vint-i-cinc grups de treball», sobre economia, llengua, cultura, indústria, agricultura, esport, religió, amb la participació d’especialistes i també de la societat en general. «El congrés va ser una eina adequada» en un moment on el país iniciava el camí cap a la transició democràtica. «S’ha d’interpretar dins un context» i va ser un dels fets «més importants dins la història del catalanisme i el menorquinisme».

Per la seva part, Maria es referí al congrés com una passa determinant en «la lluita pels drets democràtics i la reconquesta de les llibertats», i Lina Pons recordà les paraules que pronuncià Francesc de Borja Moll, a qui s’homenatjà, en el sentit que el congrés va servir per a «formar una consciència col·lectiva» per part dels ciutadans dels territoris de parla catalana.

Programa

Divendres, 25 de març

A les 20 h, presentació del llibre «Reinventar-nos per ser un (nou) país. El Congrés de Cultura Catalana a Menorca (1975-1977)», de Manel Martí, al Cercle Artístic.

Divendres, 22 d’abril

A les 20 h, el debat «El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat», al Cercle Artístic.

Dimecres, 27 d’abril

A les 20 h, el debat «El Congrés de Cultura Catalana. Una mirada cap al futur», a l’Ateneu de Maó.

Divendres, 29 d’abril

A les 20 h, acte poeticomusical «1977-2022, 45 anys de poesia», al Cercle Artístic.