Els investigadors han treballat en la zona sud del jaciment prehistòric on els miners cuinaven i seleccionaven el material extret.

0

La sisena campanya d’excavacions arqueològiques a la mina de coure de sa Mitja Lluna, a l’Illa d’en Colom, s’ha concentrat en la zona sud d’aquesta mina de coure de l’edat de bronze, que va estar operativa entre 1800 aC i 900 aC, i ha permès la localització de gran quantitat de ceràmica i restes de foc. Les excavacions estan dirigides pels arqueòlegs Laura Perelló, Bartomeu Llull i María Calderón, del grup ArqueoUIB, Universitat de les Illes Balears, i Mark Hunt, de la Universitat de Sevilla.

De moment, les sis campanyes realitzades a sa Mitja Lluna no han detectat foganyes o altres estructures de combustió, però els investigadors estan segurs que es tracta d’una àrea destinada a treballs relacionats indirectament amb l’explotació de la mina, on cuinaven i seleccionaven el mineral. En aquest sentit, els arqueòlegs confien que l’estudi i analítiques dels materials extrets a la zona sud durant el passat mes de juny donaran una informació primordial que resulta difícil de trobar en altres jaciments miners de la prehistòria, com és conèixer una mica més a les persones que freqüentaven la mina.

La mina de coure de sa Mitja Lluna tenia dues àrees de treball completament diferenciades, una circumstància que des d’un primer moment va ser detectada pels arqueòlegs. Així, a la zona nord va aparèixer una trinxera excavada en la roca que segurament devia seguir un filó de coure situat de forma paral·lela al penya-segat en direcció nord-sud. Els investigadors sospiten que futures excavacions en aquesta àrea podrien treure a la llum els pous o galeries excavades pels antics miners talaiòtics. I ala zona sud hi havia les estructures de combustió per al tractament dels minerals que s’extreien, com la malaquita, l’atzurita i la calcopirita.

El jaciment de sa Mitja Lluna és, en paraules dels arqueòlegs, un exemple extraordinari de la tecnologia minera prehistòrica que, gràcies a l’absència de treballs miners posteriors rellevants, ha permès una excel·lent conservació de la mina prehistòrica.

Les diferents excavacions arqueològiques han permès recuperar les eines lítiques que van emprar els miners prehistòrics, com petits morterets per triturar i seleccionar el mineral, i també grans maces de miner per rompre la roca on es troben les vetes del mineral. Aquestes maces presenten diferents mides i algunes d’elles arriben a fer un pes de 16 quilos.